![\"1\"](\"https:\/\/floridauniversitariaeducacion.files.wordpress.com\/2016\/05\/1.jpg\")
<\/p>\nAvui, dijous 19 de maig la classe de 1r CFGS en Educaci\u00f3 Infantil ha obert les portes del Laboratori Did\u00e0ctic a l’equip d’educadores del Centre d’Educaci\u00f3 Infantil Dinoschool, que han vingut a realitzar un taller vivencial sobre educaci\u00f3 emocional.<\/p>\n
<\/p>\n
Aix\u00f2 de les emocions \u00e9s tot un m\u00f3n! Recon\u00e8ixer com em sent, per qu\u00e8 em sent aix\u00ed, demanar ajuda als altres i trobar possibles solucions a all\u00f2 que ens passa no \u00e9s gens f\u00e0cil, no…no \u00e9s senzill per als infants…ni molt menys per als adults! De fet, mots de nosaltres necessitem re-educar les nostres emocions, ja que la majoria hem apr\u00e9s a reprimir-les, o a no gestionar-les adequadament, esclatant en un moment poc oport\u00fa o amb qui menys ho mereix.<\/p>\n
![\"2\"](\"https:\/\/floridauniversitariaeducacion.files.wordpress.com\/2016\/05\/2.jpg\")
<\/p>\n
\nTamb\u00e9 hem parlat de respecte, i ho hem fet des d’una pr\u00e0ctica vivencial, en la que els nostres alumnes han adoptat el rol de xiquets\/es jugant al pati i d’altres el d’educadors\/es que anaven per darrere a sonar-los els mocs. Ai!! \u2013cridaven quan els agafaven per darrere sense esperar-ho.
\nCom us heu sentit?-els hem preguntat despr\u00e9s de la pr\u00e0ctica. M’he sentit enva\u00efda -ha dit una alumna-. No m’agrada que em toquen sense el meu perm\u00eds, amb brusquedat i que em torquen amb el mateix mocador que altres companys\/es. Als adults no ens agrada, per\u00f2, per algun motiu ho fem molt freq\u00fcentment amb els infants.<\/p>\n
![\"3\"](\"https:\/\/floridauniversitariaeducacion.files.wordpress.com\/2016\/05\/3.jpg\")
<\/p>\n
\nLa segona pr\u00e0ctica que s’ha realitzat ha consistit en donar el berenar. Per parelles, uns als altres s’han empapussat amb iogurt, per\u00f2 ho havien de fer com al menjador de l’escola. -De pressa! Que no tenim temps! Aquest nen no vol menjar…com que no? Ho ha de fer!- s\u00f3n expressions que tots i totes hem escoltat als menjadors. Finalment, amb la cara bruta i la moral baixa, hem parlat de com ens hem sentit: \u00abatabalada\u00bb, \u00abinc\u00f2moda\u00bb, \u00abangoixada\u00bb, \u00abfrustrada\u00bb \u00abfor\u00e7ada\u00bb \u00abimpotent\u00bb, \u00abdesesperat\u00bb, \u00abembotida\u00bb… \u00bfPenseu que a\u00e7\u00f2 \u00e9s hum\u00e0? No, per descomptat que a nosaltres, els adults, no ens agrada que ens tracten malament. Aleshores, \u00bfper qu\u00e8 haur\u00edem de fer-ho als infants? \u00bfPer qu\u00e8 no ens ajupim a la seua altura i els preguntem si volen menjar, si ens deixen netejar-los els mocs, canviar-los el bolquer…?<\/p>\n
![\"4\"](\"https:\/\/floridauniversitariaeducacion.files.wordpress.com\/2016\/05\/4.jpg\")
<\/p>\n
\nCom deia Mar Romera, els infants no aprenen all\u00f2 que diguem, aprenen la manera en qu\u00e8 ho diguem, la manera en qu\u00e8 ens relacionem amb ells i amb els altres… ens aprenen a nosaltres.<\/p>\n
Tenim molt clar que la manera en qu\u00e8 orientem la formaci\u00f3 del nostre alumnat no \u00e9s per a l’empresa, sin\u00f3 AMB l’empresa. Per aquest motiu cada vegada som m\u00e9s conscients de la import\u00e0ncia de generar espais de trobada com aquests entre el centre formatiu i els centres de treball, valorant la necessitat de definir quines s\u00f3n les compet\u00e8ncies que el nostre alumnat ha d’adquirir per realitzar un bon acompliment professional.<\/p>\n
Gr\u00e0cies a Paola de la Cruz, Majo i Paz per ajudar-nos a formar a grand\u00edssims educadors i educadores. Us esperem molt prompte!<\/p>\n