El passat dimarts dia 3 de maig va tindre lloc a la Sala d’Actes de Florida la presentació del llibre MESTRES DE LA IMPREMTA. EL MOVIMENT FREINET VALENCIÀ (1931-1939) a càrrec d’Alfred Ramos, mestre, investigador, escriptor i persona vinculada a Florida com professor de la Universitat dels Majors, on imparteix classes de cinema.
La xarrada, organitzada des de la Unitat d’Educació i la Universitat dels Majors, es va realitzar en dos torns: pel matí i per la vesprada, i a elles varen assistir estudiants dels Graus de Mestre/a d’Educació Infantil i Primària i de la Universitat dels Majors.
Tot repassant les dades més significatives d’Alfred cal dir que fou membre fundador de l’Associació per a la Correspondència i la Impremta Escolar (ACIES) i del Moviment Cooperatiu d’Escola Popular del PV (MCEP-PV). Ha estat autor de diversos llibres per a l’ensenyament com: Sambori i Raïm de pastor . També va formar part del cinema independent valencià i, amb Joan Vergara, va escriure i dirigir els curtmetratges Terres d’arròs i Carles Salvador: Elogi d’un xiprer . És també coautor del guió del documental València: Un passeig en el temps.
Com a investigador ha estudiat la premsa local i comarcal en les obres La premsa local i comarcal de l’Horta Sud (1997), Les cartelleres de l’Horta Sud (2002) i Temps de foscor: La premsa de l’Horta Sud en el franquisme (2003). Ha escrit gran quantitat d’articles en, Levante-EMV, El Punt, El Temps i la revista Saó, de la qual és membre del consell de redacció i responsable de la secció de cinema. Ha rebut els premis Joanot Martorell (1978), Raquel Payà(1990), el Benvingut Oliver d’Investigació Històrica (2002). Actualment és secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO).
En la seua xarrada Alfred relatà, amb passió de mestre, les aportacions del seu llibre centrades en la recuperació de la memòria històrica i pedagògica d’aquelles i aquelles mestres que, en els anys trenta, de la mà de les idees del pedagog Célestin Freinet, tractaren de canviar l’escola per obrir les seues finestres i els murs i deixar que entrara la vida de fora. Mestres que buscaven formar ciutadans i ciutadanes lliures i solidaris i això feu que donaren als infants la veu i la lliure expressió mitjançant la impremta i les revistes escolars, creades per ells i pels propis infants, i que teixiren una xarxa de comunicació i interconnexió entre mestres i escoles per difondre les idees i aportacions de l’Escola Nova.
Les aportacions de Freinet i el treball i l’esforç dels mestres de la impremta hi són ben presents en les cooperatives d’ensenyament, hereves -dels seus inicis- dels principis del gran pedagog, tant pel que fa a ser escoles amb les aules obertes a la societat i en les quals la veu dels infants i dels joves sempre hi és present. Com, també, pel fet de ser escoles compromeses amb la innovació i la renovació pedagògica, tal i com ho foren aquelles dones i aquells homes, pioners de la renovació, als quals, Alfred ret en el seus llibre un merescut homenatge en destacar la seua importància en la renovació pedagògica del nostre país.
Com a conclusió, cal destacar que fou una xarrada molt interessant, càlida i apassionada i que va servir perquè els futurs i les futures mestres pogueren conèixer de primera mà les decisives aportacions dels mestres freinetiants en el somni de construir l’escola que tots i totes desitgem.
Francesc Rodrigo, Professor Unitat d’Educació (frodrigo@florida-uni.es)