EDUCAR CON CO-RAZÓN. José Maria Toro.

 El passat dijous 3 d’abril, l’alumnat dels Graus d’Educació d’Infantil i Primària vàrem tenir l’ocasió de conèixer el mestre i escriptor José Mª Toro, qui ens va omplir emocionalment i donà forces per tal de continuar pel camí de l’ensenyament. Amb la conferència, Jose Mª Toro ens va voler despertar, en uns casos, o avivar, en altres, la vocació per la professió i ho va aconseguir gràcies a les seues paraules, a les seues experiències personals.

Una de les idees que es va recalcar a la conferència «Educar con co-razón» fou l’educació de les emocions a través de la consciència corporal, de la percepció de les vibracions i les energies que es desprenen en uns o altres casos. I, sobretot, tractar les situacions emocionals quan els xiquets i xiquetes són tocats emocionalment. En paraules de José Mª Toro, els i les mestres «hem d’ensenyar a navegar, no solament per Internet, sinó per dins, per les emocions».

Amb un continu joc amb el llenguatge, per treure-li el sentit i significat a les paraules, Toro ens va transmetre la importància del cos en l’educació dels xiquets i les xiquetes. De fet, considera que s’hauria de canviar el quadern pel cos perquè és on hi resideix l’alegria que, juntament amb l’entusiasme, considera que han de ser els pilars de la vida i de l’escola.

Els i les mestres hem de cultivar somriures, hem de fer que l’alumnat siga feliç. El somriure, segons Toro, posa la clau i obri la porta del cor dels xiquets i les xiquetes, allà on està el millor de cadascun d’ells i elles. Vàrem poder veure i apreciar que les experiències de Toro es basen en el gest de donar i rebre a l’altura del cor, com a prolongació d’aquest, perquè tot allò bo que donem ho tenim al cor i tot allò bo que volem rebre ha d’anar al cor. Per a José Mª Toro el cor és part fonamental del procés d’ensenyament – aprenentatge del saber ser i, malauradament, la seua presència no està generalitzada a les aules dels centres escolars.

Educar con co-razón

Segons José Mª Toro, l’alegria resideix en cinc espais diferents i és en tots ells on ha d’estar present en els i les mestres per tal de transmetre-la a l’alumnat i afavorir una bona relació i clima d’aprenentatge. Ja des del primer moment del dia, en el fet de salud-dar l’alumnat, els hem de crear el sentiment de sentir-se acollits, amb una salutació conscient i afectuosa.

Un altre espai on resideix l’alegria és en la cara, en el somriure i en els ulls. Seguint amb l’educació emocional, Toro considera que «hem d’ensenyar als xiquets i xiquetes a tancar els ulls per tal de crear camins cap a l’interior», per a prendre consciència corporal, per a connectar amb u mateix i poder veure, amb altres ulls, des del cor i amb un sentiment de comprensió i afecte, la resta de persones. D’aquesta manera, assegura, s’enforteixen les relacions i es millora el respecte i la convivència.

Jose Mª Toro també dóna importància a la posició del cos, a la respiració i a les abraçades perquè són espais on resideix l’alegria però també perquè connecten a la persona amb sí mateixa.

Estigué una conferència molt enriquidora, a nivell professional i també personal. Ens reafirmem en la idea de la importància de l’educació emocional per al creixement de la persona i, en el context escolar, per afavorir la convivència i, consegüentment, el procés d’ensenyament – aprenentatge. Les mirades, les carícies, els somriures i les abraçades han de ser l’aliment del nostre alumnat. Com a mestres, haurem de procurar que estiguen presents diàriament a l’aula per a què cada alumne/a se senta reforçat emocionalment i puga créixer i aprendre en un context segur, alegre i feliç.

Violeta Baixauli

Patricia Mompó

Encarni Peris

 (Alumnes de 2n A EDP)

LES NOVES TECNOLOGIES I LA DIVERSITAT FUNCIONAL. TESTIMONI DE FUTUR.

El passat dia 27 de novembre del 2013 , l’alumnat de quart del Grau de Mestre/a en Educació Primària a l’especialitat de Pedagogia Terapèutica, acudírem a seminari a Florida Universitària sobre el testimoni de Miguel Camacho: un xiquet afectat per una patologia motriu, acompanyat del seu pare i la seua mare. Ens han mostrat cóm es comunica, a través de la seua cadira i com realitza les tasques escolars i quotidianes mitjançant moviments oculars. A més, hem tingut l’oportunitat d’observar i analitzar la situació dels infants amb discapacitats i conèixer de primera mà l’experiència de la  família de Miguel.

Després d’aquesta xarrada tan enriquidora i emotiva, prenem consciència de la importància de les noves tecnologies, com a element d’ajuda i d’accés a noves adaptacions curriculars amb els infants amb necessitats educatives especials.

Finalment, hem obert un debat per a parlar de la vivència i hem extret les conclusions més significatives respecte a la relació de les tecnologies d’accés a l’ordinador i per a la millora de la qualitat de vida d’algunes persones amb problemes funcionals.

Volem participar a l’elaboració de estratègies d’intervenció  a l’aula a través d’aquests sistemes. I no hi ha missatge més encoratjador que el testimoni de Miguel.

Perquè una imatge val més que mil paraules.

LA LOMQE A DEBAT: UNA ALTRA VISIÓ DE L’INFORME PISA

El passat dilluns 25 de novembre, acudírem a una important cita amb Josep Vicent Bataller  Ferrando (President de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià) i la seua xarrada: «LA LOMQE A DEBAT: UNA ALTRA VISIÓ DE L’INFORME PISA».

Aquesta ha esdevingut una llei molt criticada, però realment coneixem els seus principis i característiques? Per a eliminarqualsevol mena de dubte, al llarg d’aquesta xarrada Josep ens va presentar la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) des d’un punt de vista crític amb tots els seus aspectes fonamentals.

A més, Josep va compartir amb nosaltres la realitat de l’Informe PISA des d’una perspectiva objectiva. Aquest té una gran influència al nostre sistema educatiu i ens orienta cap a una educació millor per a tots, però cóm s’obtenen els resultats? Podem donar tanta importància a un procés que no coneixem i guiar-nos segons una prova estadística puntual?

La resposta és troba lligada al mateix concepte d’educació. L’educació és un procés dinàmic i subjectiu que depén fonamentalment de l’alumne/a com a individu que forma part d’una comunitat o societat. Per tant, no pot mesurar-se amb generalitzacions estadístiques i globalitzadores. A més, l’Informe Pisa en sí mateix resulta de la comparació internacional. Una mesura que no ens deixa veure més enllà del paper. Aquesta visió mercantilista no s’apropa a la realitat educativa de cada país.

Si ens centrem en els resultats de l’Informe PISA, España no té un nivell molt elevat en comparació amb la mitjana de l’OCDE ni amb altres països, però com podem comparar-nos amb països amb uns nivells culturals, econòmics i socials tan diferents? La realitat és que el nostre estat ha millorat molt a nivell educatiu en els darrers anys. Hem de ser crítics amb la informació que rebem i tindre en compte el nostre passat per identificar el present.

Josep ens va apropar a aquesta visió crítica amb un discurs coherent i encoratjador que parteix, no del simple coneixement sinó de la veu de l’experiència i el sentiment. Una veu que roman al nostre interior i ressona amb força.