Tot allò que comença, més tard o més aviat, ha d’acabar. El passat dimecres 8 i dijous 9 de maig, ens vàrem retrobar i acomiadar definitivament dels nostres companys i companyes de Lleida. Aquest cop potser hi van gaudir més ells i elles que nosaltres, al cap i a la fi, aquesta era la nostra intenció.
La primera parada que hi visitàrem va ser l’IVAM, on l’art contemporània sigué la protagonista i va cridar la nostra anima amb els missatges inquietants i plens de significat de Julio González amb les seues obres més famoses: La mujer ante el espejo i La Montserrat.
Va ser un dia molt intens on viatjàrem a través del temps pels llocs més emblemàtics i el racons més inesperats, on la història roman viva a la ciutat de València. Sorprenentment, encara que estiguérem a la nostra ciutat, cada vegada ens trobàvem amb quelcom nou que ens fascinava. Encara que era evident l’existència de refugis republicans de la guerra civil, mai ens ho havíem plantejat. Aquesta experiència ens va fer obrir els ulls i fixar-nos més en el nostre entorn per arribar més enllà d’allò que tots i totes recordem, la historia dels vençuts, la historia dels oblidats.
Després de recórrer València, en caure la nit, arribà el torn de l’alumnat com a guia. Un temps que aprofitàrem per retrobar sentiments i culminar una unió més intensa amb un sopar difícil d’oblidar.
Al dia següent; alumnes de Florida exposaren el nostre Projecte Integrat i la seua experiència al projecte de 1er (L’escola que sommien, Silvia Hervás), el projecte de 2n (Atenció a la diversitat: recursos educatius, Neus Cases i Irene Solsona) i el projecte de 3er (Resolguem un problema real, Núria Soria i Laura Romeu). Aquestes ponències sigueren molt interessants perquè l’alumnat lleidatà mostrà molt interès i curiositat per la passió amb la qual el nostre alumnat va defensar un projecte molt relacionat amb algunes metodologies que hi havien emprat. Aquest debat sigué molt significatiu i va reflectir el motiu d’aquestes jornades, la comunicació i l’intercanvi d’experiències entre dos centres compromesos.
Finalment, per concloure la visita, es vàrem deixar endur per les aigües i el paisatge d’una Albufera plena de vida i lluentor. Potser no ens tornem a vore, potser la distància ens separe, però el record sempre ens acompanyarà al nostre pensament.
