En una comèdia adolescent de fa uns anys, un dels protagonistes deia: – “llegir és de pobres, si tingueren diners anirien al cinema”. A banda d’entendre la provocació des del seu sentit humorístic, amb el Bookcrossing a Florida estem comprovant justament el contrari, i també que sovint tendim a fer proselitisme de l’autoflagel·lació i el pessimisme.
Fa poc vos parlàvem de la iniciativa del Bookcrossing a la que Florida Universitària s’havia sumat tractant d’alliberar novel·les nòmades per tot arreu. Encara és prompte per traure conclusions, però sí que veiem que hi ha molts lectors que sí que agafen llibres seduïts per un títol imaginatiu, com per exemple aquella volta al dia en 80 mons de Cortázar, o atrets per unes primeres línies que tenen tanta força que fins i tot aconsegueixen trepar eixes cistelles grogues on descansen.
Sense anar més lluny, ahir es creuàrem les Memòries d’Àfrica de Isaak Dinesen que recorrien els jardins de la Florida fins prendre’s un suc a la cafeteria, evocant la granja kenyaïta en les colines del Ngong, i explicant que malgrat que en el film apareguen Meryl Streep i Robert Redford, és al llibre on realment es gaudeix del viatge que suposa que una dona haja de trencar lleis i tradicions, i comprendre què suposava l’exotisme la vespra de la primera guerra mundial.
També hem vist que el nombre dels lectors és més elevat del que tendim a queixar-nos, i que tal volta una solució per fomentar la lectura siga abandonar el paternalisme i la supèrbia, i alliberar també als nostres alumnes, i que siguen ells qui decidisquen què llegir al seu aire. Fins i tot, a l’ombra d’una escala volant cap a NuncaJamás amb Peter Pan….