Incertesa, por al canvi i amb el que trobaré, me n’eixiré, tindré conflictes amb els meus futurs companys i companyes? Quina visió té el docent? Em sentiré cohesionada?
Seré capaç d’eixir de la meua zona de confort, que em dóna tanta seguretat i control, com veure les coses després d’haver tingut l’experiència?…
Preguntes com aquestes eixen d’una estudiant que de moment forma part del programa de mobilitat SICUE, i que per això sóc estudiant de doble grau de Magisteri d’intercanvi, que procedeix de la Universitat de Lleida.
Bé, sempre he sentit dir que a la vida hi ha trens passatgers que passen a la vida i paren en una estació en un moment determinat que no esperés, però que la revisora o el revisor t’invita a pujar-hi i és quan entrem amb conflicte amb nosaltres mateixos i mateixes, ja que perdem el control i sabem que si no donem el primer pas, el tren eixirà i no sabem quan tornarà a passar aquell mateix tren. Doncs, amb aquesta xicoteta reflexió vull comunicar el què, el com i el perquè ho sent.
I us preguntareu, i de quina estació inoblidable ens parla? Doncs, de l’estació Florida Universitària on apleguen trens procedents d’altres llocs i d’on eixen trens d’origen seu, que apleguen cap a la seua destinació, inserció en el món laboral.
Així doncs, durant aquest viatge Florida m’està contribuint al meu creixement tant personal com professional, però també en el fet de despertar-me, d’obrir la ment a altres possibilitats i alternatives, tot deixant que docent i discent s’ajuden i es retroalimenten mútuament. A tirar endavant idees, projectes, pensaments que creus que no tenen fruit. I ací te les sabem conrear, cuidar i sobretot a expandir-les al màxim. A més, t’expandeixes i et fas gran, perquè et sents acollit o acollida des del primer dia que obres la porta de la universitat i coneixes a tota la comunitat educativa.
Aquests agents, revisor i revisores de trens, molt actius que fan més gran Florida, la cooperativa familiar i molt professional, on t’ajuden a conrear i estendre a altres camps la llavor que tu portes i deixes caure. Així que, t’ajuden a exterioritzar el teu potencial i extreure el millor de tu, sense perdre de vista la nostra essència de persona, la nostra identitat i sentiment de pertinença.
Així que Florida Universitària m’està ajudant a créixer personalment i professionalment.
I el que m’agrada més és que t’integren, et compten i es preocupen dels passatgers des del primer instant que obres la porta. Per això dic; que t’obren portes com si fossen la teua segona família i et donen suport quan veus que les coses no t’eixen com tu vols.
A part de ser una cooperativa que forma professionals, també enllaça i et deixa formar part de la seua família. I per això es formen famílies amb aquesta. Sí que en moments frenètics la tensió pot emergir, però bé, com totes les famílies. L’important d’ací és que la tensió no ens envaïsca i ens conquiste, que es dissipe, perquè l’estima, el respecte, la dedicació, el compromís i la vocació siga més fort que res. Però, per això, ha d’haver-hi un entrenament previ. I ací a part d’impartir i adquirir coneixement també es dóna i es transmet valors integradament i transversalment en tots els camps disciplinaris.
Per tant, recomane a tothom que vulga créixer i conéixer aquesta gran estació on trobareu molts bons revisors i revisores que durant l’estança us cuidaran i us integraran en la seua gran família.
Agraïsc molt i no em penedisc de res d’haver baixat en aquesta estació, perquè se m’ha ofert una gran oportunitat i experiència que cada dia la gaudisc més i m’apropie més d’ella. No la deixaré escapar ni un moment.
Així que m’agradaria acabar aquest escrit, tot plasmant la meua reflexió metafòrica que aquests mesos i dies he anat construint en el meu inconscient.
Un tren que no vaig deixar escapar. Sort que la revisora em va animar a agafar-lo i a destinar-me a conéixer una segona gran família, on no vull eixir.
Gràcies de tot cor
I com dieu ací, us anime que entre tots i totes tirem Amunt la Florida.
I només em queda dir, molt bons desitjos a la meua gran segona família.
Sempre us guardaré en la meua ment i el meu cor.
Atentament:
Passatgera: Jenifer Forns Sánchez
