Etiqueta: escola valenciana

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "MESTRES DE LA IMPREMTA"

mtmoreno@florida.local Deja un comentario

El passat dimarts dia 3 de maig va tindre lloc a la Sala d’Actes de Florida la presentació del llibre MESTRES DE LA IMPREMTA. EL MOVIMENT FREINET VALENCIÀ (1931-1939) a càrrec d’Alfred Ramos, mestre, investigador, escriptor i persona vinculada a Florida com professor de la Universitat dels Majors, on imparteix classes de cinema.

La xarrada, organitzada des de la Unitat d’Educació i la Universitat dels Majors, es va realitzar en dos torns: pel matí i per la vesprada, i a elles  varen assistir estudiants dels Graus de Mestre/a d’Educació Infantil i Primària i de la Universitat dels Majors.

Tot repassant les dades més significatives d’Alfred cal dir que fou  membre fundador de l’Associació per a la Correspondència i la Impremta Escolar (ACIES) i del Moviment Cooperatiu d’Escola Popular del PV (MCEP-PV). Ha estat autor de diversos llibres per a l’ensenyament com: Sambori i Raïm de pastor . També va formar part del cinema independent valencià i, amb Joan Vergara, va escriure i dirigir els curtmetratges Terres d’arròs i Carles Salvador: Elogi d’un xiprer . És també coautor del guió del documental València: Un passeig en el temps.

Com a investigador ha estudiat la premsa local i comarcal en les obres La premsa local i comarcal de l’Horta Sud (1997), Les cartelleres de l’Horta Sud (2002) i Temps de foscor: La premsa de l’Horta Sud en el franquisme (2003). Ha escrit gran quantitat d’articles en, Levante-EMV, El Punt, El Temps i la revista Saó, de la qual és membre del consell de redacció i responsable de la secció de cinema. Ha rebut els premis Joanot Martorell (1978), Raquel Payà(1990), el Benvingut Oliver d’Investigació Històrica (2002). Actualment és secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud (IDECO).

En la seua xarrada Alfred relatà, amb passió de mestre, les aportacions del seu llibre centrades en la recuperació de la memòria històrica i pedagògica d’aquelles i aquelles mestres que, en els anys trenta,  de la mà de les idees del pedagog Célestin Freinet, tractaren de canviar l’escola per obrir les seues finestres i els murs i deixar que entrara la vida de fora. Mestres que buscaven formar ciutadans i ciutadanes lliures i solidaris i això feu que donaren als infants la veu i la lliure expressió mitjançant la impremta i les revistes escolars, creades per ells i pels propis infants, i que teixiren una xarxa de comunicació i interconnexió entre mestres i escoles per difondre les idees i aportacions de l’Escola Nova.

Les aportacions de Freinet i el treball i l’esforç dels mestres de la impremta hi són ben presents en les cooperatives d’ensenyament, hereves -dels seus inicis- dels principis del gran pedagog, tant pel que fa a ser escoles amb les aules obertes a la societat i en les quals la veu dels infants i dels joves sempre hi és present. Com, també, pel fet de ser escoles compromeses amb la innovació i la renovació pedagògica, tal i com ho foren aquelles dones i aquells homes, pioners de la renovació, als quals, Alfred ret en el seus llibre un merescut homenatge en destacar la seua importància en la renovació pedagògica del nostre país.

Com a conclusió, cal destacar que fou una xarrada molt interessant, càlida i apassionada i que va servir perquè els futurs i les futures mestres pogueren conèixer de primera mà les decisives aportacions dels mestres freinetiants en el somni de construir l’escola que tots i totes desitgem.

Francesc Rodrigo, Professor Unitat d’Educació (frodrigo@florida-uni.es)

 

4ª DECLARACIÓ EDUCATIVA DE LA UCEV

mtmoreno@florida.local Deja un comentario

LA IVª  DECLARACIÓ EDUCATIVA DE LA UCEV SE CENTRA EN LA FUNCIÓ SOCIAL DELS CENTRES EDUCATIUS

Un total de deu cooperatives d’ensenyament (El Drac, Gavina, La Masia, Carolines, Escuela 2, Florida, La Comarcal, Juan Comenius, Mestres de la Creu i cooperativa Salus) participen en la redacció de la quarta declaració educativa de la UCEV (Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes).

Carme Albors, des de Florida Secundària,  i Paco Rodrigo, des de la Unitat d’Educació, són les persones que han format part dels diversos equips de redacció de les declaracions anteriors i que, enguany, també participaran en la redacció de la IVª declaració que gira al voltant del tema de la funció dels centres educatius en la societat actual.

El títol de la declaració és LA SOCIETAT VALENCIANA NECESSITE CENTRES EDUCATIUS DE FUTUR.

Les declaracions educatives responen a un doble objectiu, d’una banda, donar a conèixer a la societat el treball que, des de fa molts anys, realitzen les cooperatives d’ensenyament valencianes i, per altra banda, tenen l’objectiu d’augmentar el grau de notorietat i presència social dels nostres centres com una alternativa viable per trencar el binomi educació pública-educació privada.Imatge

Cada primavera, fem arribar a la societat la nostra veu sobre temes educatius de gran importància, com es pot veure pels títols i el contingut de les declaracions anteriors:

  • 2009 – 1ª Declaració educativa d’UCEV “LA SOCIETAT ACTUAL NECESSITA UNA ESCOLA INCLUSIVA”
  • 2011 – 2ª Declaració educativa d’UCEV “LA SOCIETAT NECESSITA UNA ESCOLA PLURILINGÜE”
  • 2012 – 3ª Declaració Educativa d’UCEV “LA SOCIETAT NECESSITA MESTRES ÈTICAMENT COMPROMESOS”

A més, hem volgut comptar amb saba nova per al debat i, per això, hem convidat a participar en les reunions a dos alumnes dels Graus d’Educació, es tracta de Sílvia Hervàs i de Carlos Rubiño, que estudien tercer curs del Grau d’Educació Infantil.

Si voleu més informació o us abelleix col·laborar en les properes edicions, cal que us poseu en contacte amb Paco Rodrigo.

JORNADA SOBRE ELS PROJECTES LINGÜÍSTICS DE CENTRE

mtmoreno@florida.local Deja un comentario

El dijous 7 de febrer tingué lloc a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València la Jornada sobre els Projectes Lingüístics de Centre en el marc del plurilingüisme. El motiu d’aquesta jornada va ser reflexionar al voltant els projectes lingüístics de centre com a promotors per a aconseguir que l’alumnat tinga una competència lingüística igual en valencià i castellà i un domini funcional de l’anglès en acabar l’escolarització obligatòria.

Fins allà s’aplegaren alguns responsables dels equips directius de centres educatius valencians, així com una representació dels membres de l’Àrea de Coneixement de Llengües de Florida Universitària,  convidats pel Degà de la Universitat de València, Manuel Monfort, per tal de buscar resposta a la problemàtica que suposa el canvi en els models d’aplicació dels programes lingüístics amb la implantació del Decret 127/2012. Imatge

Les intervencions dels ponents es realitzaren en dues vessants complementàries: d’una banda, la professora de la Universitat de València i directora de la UEM-UV (Unitat d’Ensenyament Multilingüe), Maria Conca féu una exposició molt diàfana dels avantatges d’un ensenyament plurilingüe, fent especial menció, però, de la necessitat imperant de defensar l’aprenentatge del valencià, en tant que és la llengua minoritària i minoritzada al nostre territori; així, la seua proposta fou la de fonamentar la vertebració del model lingüístic en la llengua pròpia i no pas al contrari, ja que la presència social del castellà és molt superior.

D’altra banda, el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, centrà la seua exposició en qüestions tècniques referides a la burocràcia que envolta la tria dels nous models lingüístics als centres, a més de fer un repàs general de la tasca d’assessorament que ha desenvolupat en els darrers anys, i que continua més activa que mai en l’actualitat, l’organització que representa.

En el torn obert de paraules, oImatgen els assistents pogueren intervindre, fou unànime l’agraïment a la Universitat de València pel fet de crear espais de debat obert on poder compartir les incerteses i donar-los solucions, o almenys una mica de claredat, així com la tasca d’aproximació a la societat que ha fet la institució, concretament al món de l’educació.

Xarrada amb Víctor Labrado: els inicis de l'escola valenciana

mtmoreno@florida.local Deja un comentario

Hui de matí, al saló d’actes, Víctor Labrado, gràcies a la col·laboració entre Florida Universitària i l’editorial An2012-12-04 12.36.32dana, ha compartit amb l’alumnat de primer curs dels Graus d’Educació Infantil i Primària una xarrada, inserida en el marc de l’assignatura Llengua catalana per a mestres, sobre els orígens de l’Escola Valenciana.
Al saló d’actes, l’autor de La mestra ha fet un repàs apassionant sobre l‘evolució de l’ensenyament del i en valencià, des del franquisme i la transició democràtica fins a l’actualitat, arribant a la gestació del que és a hores d’ara l’esdeveniment cívic més important relacionat  amb la nostra llengua: les trobades d’escoles en valencià, les quals començaren en la primavera de 1986 i continuen celebrant-se cada any al llarg del nostre territori.
L’acte ha gaudit d’un ambient idoni per al debat i la xarrada de Labrado, que va viure en primera persona moltes de les fites clau que conformen la història recent de l’ensenyament al País Valencià,  ha donat peu a diverses intervencions per part de l’alumnat, interessat per l’ús social i l’ensenyament de la llengua, tant en dècades passades com  en el moment present, tenint en compte el seu futur professional.