La vesprada del passat dimarts 4 de juny, es va celebrar al pati interior del Museu Comarcal de l’Horta Sud a Torrent, la xerrada amb Mª Mar Romera (presidenta de la Associació Pedagògica Francesco Tonucci.)
Tots i totes les assistents vàrem connectar des del primer moment amb Mar, sense cap dubte una formidable comunicadora que amb dosis d’humor ens va fer gaudir i comprendre la importància de la nostra professió. Una professió que en amb el pas del temps, en contraposició amb altres professions, ha evolucionat ben poc i s’ha vist atrapada sempre en una guerra metodològica on en compte d’integrar crítiques i acceptar diverses fórmules d’actuació, s’ha cercat una única fórmula absoluta i veritable.
La única forma de millorar és actuar amb sentit i una bona fonamentació, obertament i de forma crítica a través de la reflexió. “La veritat no existeix, és un reflex i canvia de forma”. Per això hem d’educar amb la pregunta i l’observació.
A l’aula trobem molta diversitat i ens aferrem a un model vertical i homogeni d’educació. Malgrat que nosaltres hem aprofitar la riquesa que suposa i ser com un bon jardiner que sap aprofitar i combinar diverses flors per crear un jardí meravellós.
Per a arribar a aquest punt; els docents hem d’estar preparats, tindre il·lusió i desenvolupar les nostres capacitats i competències personals i professionals. Personals en tant que, a nivell intrapersonal, hem de mantenir un equilibri emocional i mental i, a nivell interpersonal, hem de tindre unes habilitats socials i comunicatives. Professionals en tant que, hem d’aprendre i desaprendre adaptant-nos als nous temps i un món tant dinàmic com aquest on hem de saber fer, saber estar i saber ser. Perquè el nostre alumnat serà el l’eco d’allò que mostrem.
Com va dir Mar, segons Philippe Perrenoud hi ha 10 competències clau que han de tindre els i les docents: organitzar i dinamitzar situacions d’aprenentatge, gestionar els processos de aprenentatge, Elaborar i fer evolucionar els sistemes de diferenciació, implicar als alumnes en els seus aprenentatges i treball, treballar en equip, participació activa al centre, informar i implicar a les famílies, ús de TIC’s (utilitzar, interpretar i integrar la informació), afrontar deures i responsabilitat ètica de la professió i organitzar la pròpia formació continua. A més, hem de tindre un sisè i sèptim, el sentit del humor i el sentit comú.
Per altre costat, el seu proyecte de les 3 C’s es basa en pilars fonamentals a l’educació: la competència emocional, la competència física i motriu i el cor, és a dir, intel·ligència intrapersonal i interpersonal (Teoria de les 5 ments, Garnet), imaginació i emoció. Perquè no hi ha força més poderosa que la força de la emoció i la ilusió. Mai la raó pot vèncer-la i es fonamental a la docència.
En resum, allò més important i que va arribar directament a les nostres animes va ser la conclusió de que hem d’aprendre a viure amb il·lusió perquè “la nostra qualitat de vida determina la qualitat del nostre pensament i la qualitat d’una escola depèn de la qualitat de les vides que la conformen”.