Reflexió Espai Híbrid:
“A partir d’un encontre n’apareixen de nous”
(Marcelo Falcón)
Alguns de nosaltres aquests últims dies hem viscut certs encontres que han potenciat una multiplicació rizomàtica del nostre saber. Encara que pugui semblar senzill no és gens fàcil trobar les unions entre tots aquells conceptes que es mostren a les classes i les accions a través d’aquests conceptes, a la vida real. Per aquest mateix motiu en les següents línies ens agradaria compartir una experiència única que alguns de nosaltres hem pogut viure de primera mà a les Segones Jornades Internacionals de Diversitat a la Florida Universitària de València.
Perquè compartir-ho? Responent aquesta pregunta començaria ja un dels punts importants que es van tractar en aquestes jornades, com passem del JO al Col·lectiu. Ara mateix podríem ser egoistes i guardar-nos les experiències, les vivències i els coneixements adquirits per nosaltres sols, però… Què aconseguiríem fent-ho? La resposta és RES, ja que si un no genera diàleg es debilita perquè no té res per poder millorar/evolucionar, en canvi a través de compartir-ho podem créixer i fer-nos més vius gràcies als recursos que la resta de persones ens aportaran a través de les seves opinions. Utilitzant una petita metàfora per aclarir el concepte podríem dir que una abella per si sola no pot fer mel, en canvi la unió d’aquestes són capaces de fer mel i molt més.
Així doncs, el conjunt de persones i la diversitat de visions són les que realment aporten riquesa a l’aprenentatge i el fan ser matèria viva.
Un altre tema que sembla interessant de tractar i al qual s’hi va donar força importància en les jornades és si allò que s’ensenya als alumnes és o no vital per la seva educació. És a dir, normalment els mestres tendim a donar continguts però sense tenir en compte l’aplicació i la connexió que els alumnes poden fer amb aquests continguts i les seves formes de vida.
Sense anar més lluny trobem una connexió amb l’evidència 1 d’història, ja que el nostre apoderament amb l’objecte i la relació que hem pogut fer amb aquest, segurament amb un altre tipus d’activitat no s’hagués generat el mateix aprenentatge ni el mateix goig per aprendre.
Pensem que és en aquest goig intel·lectual on realment hi ha la clau de l’educació, és on l’alumne es sent motivat per aprendre i on aprèn pel seu propi interès i no per una obligació imposada d’una mestra/e.
Aquesta imatge, és una evidencia clara del goig intel·lectual, les ganes de produir aprenentatge a partir de la realitat del dia a dia. Per què tractem la reutilització si desprès no reutilitzem?
“Només existeix una manera d’aprendre. A través de l’acció”
( Paulo Coelho, El Alquimista)
JA PODEN DIR MISSA… NOSALTRES ACTUEM!!!!
Daniel Pèrez, Josep Mº Ribes, Carles Rius, Arnau Torrent, Xavier Vilalta, Màrius Visa
