El passat dijous 3 d’abril, l’alumnat dels Graus d’Educació d’Infantil i Primària vàrem tenir l’ocasió de conèixer el mestre i escriptor José Mª Toro, qui ens va omplir emocionalment i donà forces per tal de continuar pel camí de l’ensenyament. Amb la conferència, Jose Mª Toro ens va voler despertar, en uns casos, o avivar, en altres, la vocació per la professió i ho va aconseguir gràcies a les seues paraules, a les seues experiències personals.

Una de les idees que es va recalcar a la conferència «Educar con co-razón» fou l’educació de les emocions a través de la consciència corporal, de la percepció de les vibracions i les energies que es desprenen en uns o altres casos. I, sobretot, tractar les situacions emocionals quan els xiquets i xiquetes són tocats emocionalment. En paraules de José Mª Toro, els i les mestres «hem d’ensenyar a navegar, no solament per Internet, sinó per dins, per les emocions».

Amb un continu joc amb el llenguatge, per treure-li el sentit i significat a les paraules, Toro ens va transmetre la importància del cos en l’educació dels xiquets i les xiquetes. De fet, considera que s’hauria de canviar el quadern pel cos perquè és on hi resideix l’alegria que, juntament amb l’entusiasme, considera que han de ser els pilars de la vida i de l’escola.

Els i les mestres hem de cultivar somriures, hem de fer que l’alumnat siga feliç. El somriure, segons Toro, posa la clau i obri la porta del cor dels xiquets i les xiquetes, allà on està el millor de cadascun d’ells i elles. Vàrem poder veure i apreciar que les experiències de Toro es basen en el gest de donar i rebre a l’altura del cor, com a prolongació d’aquest, perquè tot allò bo que donem ho tenim al cor i tot allò bo que volem rebre ha d’anar al cor. Per a José Mª Toro el cor és part fonamental del procés d’ensenyament – aprenentatge del saber ser i, malauradament, la seua presència no està generalitzada a les aules dels centres escolars.

Segons José Mª Toro, l’alegria resideix en cinc espais diferents i és en tots ells on ha d’estar present en els i les mestres per tal de transmetre-la a l’alumnat i afavorir una bona relació i clima d’aprenentatge. Ja des del primer moment del dia, en el fet de salud-dar l’alumnat, els hem de crear el sentiment de sentir-se acollits, amb una salutació conscient i afectuosa.

Un altre espai on resideix l’alegria és en la cara, en el somriure i en els ulls. Seguint amb l’educació emocional, Toro considera que «hem d’ensenyar als xiquets i xiquetes a tancar els ulls per tal de crear camins cap a l’interior», per a prendre consciència corporal, per a connectar amb u mateix i poder veure, amb altres ulls, des del cor i amb un sentiment de comprensió i afecte, la resta de persones. D’aquesta manera, assegura, s’enforteixen les relacions i es millora el respecte i la convivència.

Jose Mª Toro també dóna importància a la posició del cos, a la respiració i a les abraçades perquè són espais on resideix l’alegria però també perquè connecten a la persona amb sí mateixa.

Estigué una conferència molt enriquidora, a nivell professional i també personal. Ens reafirmem en la idea de la importància de l’educació emocional per al creixement de la persona i, en el context escolar, per afavorir la convivència i, consegüentment, el procés d’ensenyament – aprenentatge. Les mirades, les carícies, els somriures i les abraçades han de ser l’aliment del nostre alumnat. Com a mestres, haurem de procurar que estiguen presents diàriament a l’aula per a què cada alumne/a se senta reforçat emocionalment i puga créixer i aprendre en un context segur, alegre i feliç.

Violeta Baixauli

Patricia Mompó

Encarni Peris

 (Alumnes de 2n A EDP)