ESCUELA LIBRE “ELS DONYETS” (Olocau), visitará Florida Universitaria mañana miércoles 9 de abril a las 15.30 horas, los 1º y 2º Grados de Educación Infantil y Primaria.
El principio que mejor orienta la práctica cotidiana de la escuela es el respeto de los derechos naturales de los niños/ as; una relación de respeto y libertad que aceptan todas las personas que allí se encuentran. Pueden entrar, salir, asistir a un taller o no hacerlo… comer si quiere, construir cabañas, leer o pasar el tiempo contemplando las hojas, jugar con el perro si es su deseo o motivación , y en el momento que surja .
Los niños/as, cuando gozan de ese ambiente de libertad constante, mantenida como actitud vital, saben lo que quieren, y entienden cuáles son sus necesidades auténticas, perciben su cuerpo, sus necesidades, sus expresiones y emociones.
De esta forma se visibiliza el ritmo de cada persona, su capacidad para entender o crear. Y todos, niños y mayores, llegan a autogestionarse en lo individual y lo grupal. De esta forma, trabajan diariamente la salud y la felicidad como pilar fundamental del desarrollo del ser humano.
 

Dimecres passat, dia 2 es va presentar a Florida Universitària el documental Las maestras de la República, premi Goya 2014 al millor documental. L’acte de presentació va ser a càrrec de Mª Carmen Agulló, doctora i professora de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de València i coautora del film. Dirigit per Pilar Pérez Solano, Las maestras de la República, mostren mitjançant imatges inèdites d’arxiu, el paper desenvolupat pel magisteri femení durant la Segona República espanyola i el llegat transmès que arriba fins a l’actualitat.
En aquest sentit, cal assenyalar que per al govern republicà educació i cultura havien d’arribar a tots els racons de la nostra geografia perquè Espanya no seria una autèntica democràcia mentre la majoria dels seus fills i filles, per falta d’escoles, es veren condemnats a perpètua ignorància. Mesures educatives i també reformes legislatives per a la consecució de la ciutadania femenina, per a la igualtat efectiva d’homes i dones en l’àmbit privat i en la família, en la vida pública i professional. Avanços que van a estar presents en diferents mesures legislatives i en la Constitució de 1931. En el projecte polític de l’Estat educador republicà les dones mestres ocuparen un lloc destacat que actualment té gran significació històrica i simbòlica conformant una genealogia i un referent de modernitat i progrés femení i feminista. Aquesta significació històrica queda perfectament recollida i plasmada en el documental.
És de ressaltar el nombrós públic que va acudir a la presentació de Las maestras de la República, sobretot l’assistència de l’alumnat de grau de magisteri, però també van estar presents alumnes de més edat que regularment acudeixen als cursos de la Universitat dels Majors. El documental va despertar un gran interès i durant el col•loqui van ser nombroses les preguntes sobre les condicions de vida de les mestres republicanes, sobre les seues inquietuds, la seua labor docent i el destí al que les va condemnar el franquisme. Junt a les preguntes es van fer també reflexions per part del públic més major. Reflexions sobre el que va representar aquest període de la història d’Espanya per a la societat en general i per a les dones en particular.
Pàgina web amb el tráiler del documental: http://www.lasmaestrasdelarepublica.com/

Després d’uns dies plens d’ il·lusió, emoció, alegria, màgia, aprenentatge… i una llista inacabable d’experiències i sentiments viscuts, l’alumnat de 4rt dels Graus de Mestre/a en Educació Infantil i Mestre/a en Educació Primària, ha finalitzat el seu últim període de Pràctiques.
Cal agrair a tots els centres i a totes les persones que fan possible aquesta vivència la seua col·laboració amb nosaltres. Gràcies per compartir la vostra experiència i per tota l’estima que doneu a l’alumnat de pràctiques.
Aquest període ha resultat encara més especial, la graduació és molt propera i, encara que el nostre últim contacte de pràctiques amb infants ha acabat, estem a punt de convertir-nos en allò que somniem.
El període d’observació ja ha passat i aquesta vegada hem intervingut molt més, ens hem trobat en situacions d’aula reals i hem hagut de respondre de manera autònoma. A més, hem programat per al nostre alumnat tallers, activitats, sessions, recursos… i hem establert vincles, compartit i aprofitat tot el que allò que teníem i que ens pot oferir allò més valuós del món: Els xiquets i xiquetes, el nostre futur.
Finalment, a partir de tot allò que hem aprés, hem pogut decidir quin tipus de mestre/a desitgem ser. Ens hem completat personal i professionalment i hem consolidat la nostra vocació.
Per això, encara que estem tristos per haver acabat, cada dia que passe podrem afirmar que som feliços perquè ara estem més prop d’aconseguir allò  que ens ompli de vida i alegria, que estimem i desitgem .
Ser mestres!

Segon dia. 22 de març.

Aquest dia, el congrés començà amb una ponència de Lara Almarcegui que ens va mostrar els seus projectes d’intervenció i instal·lació artística basats en demolicions, autoconstruccions i descampats.Després Jordi Rodriguez de l’Escola Príncep de Viana, exposa el seu projecte R+R+R i d’Alicia Vicente, Mireia Montardit i Marta Sol explicaren la transformació del pati de l’Escola Bressol Municipal del Secà en un jardí educatiu que oferia possibilitats educatives a través d’aquest nou context d’aprenentatge natural.

Aquestes exposicions ens feren reflexionar sobre les possibilitats que ofereix el nostre entorn i com allò que es troba en desús pot resultar útil. Aquest missatge va consolidar-se amb la presentació de Adrià Bernat, Àlex Gómez, Lorena Sordo, Núria Vilarrubla i Joana Pons sobre l’experiència Pufff. Un projecte molt interesant fruit d’una idea creativa que gracies a la col·laboració i perseverança va germinar i créixer fins a convertir-se en una creació artística digna de menció.

En acabar, l’alumnat de Florida Universitària i els nostres amfitrions, eixirem fora del campus per a realitzar una activitat preparada per nosaltres. Aquesta plantejava la següent qüestió: ¿Que introduiria al meu espai educatiu? Una pregunta que responguérem conjuntament amb l’alumnat de Lleida i plasmàrem amb una manifestació artística que penjàrem a una zona recentment vallada del campus.

En tornar Valeriano López ens va sorprendre amb la seua Secuela Pública, una obra simpàtica i reivindicativa sobre una situació educativa que empitjora, una obra que evidencia la “Pedagonía” i la mercè dels “Pedagogós” davant el govern i les seus reformes educatives.

A continuació, Guillermo castro i Amal Ezzanouni, ens exposaren la experiència que tingueren sobre la vaga com a context d’aprenentatge. Com aquesta els va servir per documentar-se i aprendre sobre els motius i problemes que produïen aquella situació de protesta, un procés que resultà enriquidor per a l’alumnat participant.

Finalment, des de l’Escola la Creu de Torrefarrera, Mercé Llaquet i Silvia Pérez en mostraren com treballaven de forma interdisciplinària les arts visuals i plàstiques a primer cicle de primària.

Així va concloure el Congrés i la nostra estada a Lleida. L’alumnat de florida Universitària en acomiadàrem del nostres amfitrions que ens acompanyaren al llarg d’aquesta experiència. Vàrem gaudir molt i cal agrair a l’alumnat de Lleida l’hospitalitat i afecte que hem rebut per la seua part.

L’experiència no termina aquí, vos esperem amb els braços oberts!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.