L’edició de Màster en Professorat de Secundària de Florida Universitària d’aquest curs compta amb una nova opció interessant per al seu alumnat.
Des de l’assignatura d’Innovació s’ofereix la possibilitat de realitzar unes pràctiques voluntàries a Florida Secundària dintre del treball per projectes que es realitza a tots els nivells des de 1er d’ESO fins a 1er Batxillerat.
Aquesta acció pretén donar a l’alumnat de Màster l’oportunitat de conèixer a peu d’aula l’aplicació d’aquesta metodologia que des de Florida Secundària ha vingut realitzant-se des del curs 2005/06 i evolucionant fins al moment actual on l’alumnat de 2n i 3r d’ESO compta amb assignatures pròpies anuals anomenades Projecte on s’integren els continguts curriculars de diferents assignatures tradicionals.
Aquesta oportunitat suposa convalidar 1’5 crèdits de l’assignatura d’”Innovació docent i inici a la investigació educativa” (un 25% d’aquesta) i suposa realitzar un mínim de 15h d’ajuda a l’aula amb el professorat de projecte.
La proposta es va presentar el passat dijous 19 a l’alumnat del Màster dintre de les classes de Carmen Campos i Ana Cristina Llorens i ja compta amb voluntaris participants. A partir de la reunió que es realitzarà a Florida Secundària l’alumnat del Màster podrà decidir a quin projecte participa i s’organitzarà el seu horari.
D’aquesta manera el professorat de projecte de Secundària també pot comptar amb ajudes extra per tal de dur endavant aquesta metodologia de treball que suposa una dispersió d’accions diferents a l’aula i fora de l’aula durant la seua aplicació.
Amb aquesta acció el Màster de Secundària afegeix valor a la seua oferta gràcies la vinculació directa que s’estableix amb el treball a l’aula de Florida Secundària.
Etiqueta: innovació educativa
Ampliar horizontes para enriquecer la educación
Desde el martes 13 de octubre, nuestro compañero Abraham Cerveró junto a un grupo de 6 alumnas/os del Grado en Maestro/a de Educación Primaria de Florida Universitària, ha iniciado su aventura por Coventry y Warwick (Inglaterra).
El objetivo de este viaje es realizar una serie de visitas a escuelas de ambas ciudades y a la Universidad de Warwick.
Durante esta experiencia internacional participarán directamente en las aulas de primaria impartiendo alguna clase en español, y disfrutarán así del ambiente escolar inglés en primera persona, ya que serán recibidos y atendidos por profesorado y alumnado local.
La actividad se enmarca dentro de los objetivos de formación plurilingüe de la oferta formativa de Florida Universitària para la mejorar la competencia comunicativa en lenguas extranjeras, así como sus competencias interculturales con diferentes experiencias internacionales. 
Además, dentro del itinerario programado, también está previsto que hagan una visita a la City. Estamos seguros de que van a ser cinco días inolvidables y muy provechosos, y esperamos que el curso próximo sean más los alumnos y alumnas de nuestra universidad los que se animen a embarcarse en tan bonita y enriquecedora experiencia.
PEDAGOGÍAS DEL SIGLO XXI. ALTERNATIVAS A LA INNOVACIÓN EDUCATIVA
El pasado 11 de junio Jaume Carbonell, Director de Cuadernos de Pedagogía, participó en B DIFFERENT, la fiesta de clausura de curso de Florida Universitària con la conferencia “Pedagogías del S.XXI Alternativas a la innovación educativa”. Además de presentarnos las reflexiones más destacadas de su libro, resaltó la necesidad de redescubrir, las ideas más innovadoras y revolucionarias de la Pedagogía del S.XX adaptándolas a las nuevas exigencias educativas: el trabajo por proyectos, la escuela abierta al entorno, el trabajo cooperativo dentro y fuera del aula, el aprendizaje ubicuo, la importancia del respeto a los ritmos de aprendizaje (pedagogía lenta)…
Visita a la Alquería de Ricós
El próximo lunes, 9 de febrero, el alumnado de segundo curso del Grado de Educación Infantil visitará junto a Ana De Castro, profesora de la asignatura Observación e innovación en la práctica del aula de EI, el Centro de educación infantil y atención temprana Alquería de ricós (Campanar, Valencia).
La actividad va a consistir en visitar el centro con el objetivo de unir la teoría con la práctica, saliendo del aula de la universidad para poder conocer distintas realidades escolares, y de esta manera poder observar todas aquellas categorías/ítems que describen la educación y posteriormente teorizar la experiencia vivida.
Como dice el pedagogo Loris Malaguzzi (1996), -fundador de Reggio Emilia-, el objetivo es “saltar el muro” y empaparnos de la metodología impartida en el centro, de los espacios, de las buenas prácticas, etc.
Florida participa a la Conferència Internacional “The Future of Education”
Durant els passats dies 13 I 14 de juny es va celebrar a Florència la IIIª edició de la Conferència Internacional “The Future of Education” amb una participació de més de 300 assistents d’un total de més de 70 països.
La conferència estava centrada en 4 blocs temàtics: “Innovative Teaching and Learning Methodologies”, “Studies on Education”, “Studies on Second Language Acquisition” i “E-Learning”. A més, hi havia una taula rodona sobre prevenció de fracàs escolar organitzada pels coordinadors del projecte stay@school.
Florida Grup Educatiu Cooperatiu, a través d’Enric Ortega, va participar amb la coordinació de la taula rodona sobre prevenció de fracàs escolar centrada en les metodologies didàctiques treballades al llarg del projecte stay@school i amb una presentació, dintre del bloc de “Metodologies d’ensenyament i Aprenentatge Innovadores” on es va presentar la proposta de la Unitat d’Educació Emprenedora de Florida “Using Key Competencies to Define a School’s Identity”.
Podeu trobar l’enllaç a la presentació ací: http://prezi.com/sz1oidzxfrtj/?utm_campaign=share&utm_medium=copy
I l’enllaç al programa de la Conferència ací: http://conference.pixel-online.net/foe2013/common/download/Conference_Programme.pdf
Les 3 Cs: Capacitats, competències i cor.
La vesprada del passat dimarts 4 de juny, es va celebrar al pati interior del Museu Comarcal de l’Horta Sud a Torrent, la xerrada amb Mª Mar Romera (presidenta de la Associació Pedagògica Francesco Tonucci.)
Tots i totes les assistents vàrem connectar des del primer moment amb Mar, sense cap dubte una formidable comunicadora que amb dosis d’humor ens va fer gaudir i comprendre la importància de la nostra professió. Una professió que en amb el pas del temps, en contraposició amb altres professions, ha evolucionat ben poc i s’ha vist atrapada sempre en una guerra metodològica on en compte d’integrar crítiques i acceptar diverses fórmules d’actuació, s’ha cercat una única fórmula absoluta i veritable.
La única forma de millorar és actuar amb sentit i una bona fonamentació, obertament i de forma crítica a través de la reflexió. “La veritat no existeix, és un reflex i canvia de forma”. Per això hem d’educar amb la pregunta i l’observació.
A l’aula trobem molta diversitat i ens aferrem a un model vertical i homogeni d’educació. Malgrat que nosaltres hem aprofitar la riquesa que suposa i ser com un bon jardiner que sap aprofitar i combinar diverses flors per crear un jardí meravellós.
Per a arribar a aquest punt; els docents hem d’estar preparats, tindre il·lusió i desenvolupar les nostres capacitats i competències personals i professionals. Personals en tant que, a nivell intrapersonal, hem de mantenir un equilibri emocional i mental i, a nivell interpersonal, hem de tindre unes habilitats socials i comunicatives. Professionals en tant que, hem d’aprendre i desaprendre adaptant-nos als nous temps i un món tant dinàmic com aquest on hem de saber fer, saber estar i saber ser. Perquè el nostre alumnat serà el l’eco d’allò que mostrem.
Com va dir Mar, segons Philippe Perrenoud hi ha 10 competències clau que han de tindre els i les docents: organitzar i dinamitzar situacions d’aprenentatge, gestionar els processos de aprenentatge, Elaborar i fer evolucionar els sistemes de diferenciació, implicar als alumnes en els seus aprenentatges i treball, treballar en equip, participació activa al centre, informar i implicar a les famílies, ús de TIC’s (utilitzar, interpretar i integrar la informació), afrontar deures i responsabilitat ètica de la professió i organitzar la pròpia formació continua. A més, hem de tindre un sisè i sèptim, el sentit del humor i el sentit comú.
Per altre costat, el seu proyecte de les 3 C’s es basa en pilars fonamentals a l’educació: la competència emocional, la competència física i motriu i el cor, és a dir, intel·ligència intrapersonal i interpersonal (Teoria de les 5 ments, Garnet), imaginació i emoció. Perquè no hi ha força més poderosa que la força de la emoció i la ilusió. Mai la raó pot vèncer-la i es fonamental a la docència.
En resum, allò més important i que va arribar directament a les nostres animes va ser la conclusió de que hem d’aprendre a viure amb il·lusió perquè “la nostra qualitat de vida determina la qualitat del nostre pensament i la qualitat d’una escola depèn de la qualitat de les vides que la conformen”.
ENTREVISTA A MARC PRENSKY: ENSENYAR A NADIUS DIGITALS
Jeroni Méndez, professor de la Unitat d’Educació, ha contactat amb Marc Prensky per a plantejar-li algunes preguntes sobre l’ensenyament col·laboratiu i les noves tecnologies.
Marc Prensky, qui va encunyar els termes “nadius digitals” i “immigrants digitals”, és professor i escriptor. Màster de Yale, Middlebury i Harvard Business School, ha ensenyat durant anys en tots els nivells, des de l’escola primària fins a la universitat. És autor de llibres com Enseñar a nativos digitales,i el seu focus d’interés s’ha centrat en innovar en el procés d’aprenentatge, combinant la motivació procedent de la passió de l’alumnat, la tecnologia i els videojocs (de fet, és fundador de Games2train i Spree Learning, una companyia d’e-learning i una empresa de jocs educatius en línia). 
A continuació, podeu llegir la traducció de l’entrevista:
¿Podries comentar breument la importància de l’aprenentatge col·laboratiu o co-associatiu?
L’aprenentatge co-associatiu o col·laboratiu (en anglés “Partnering”) és important tant per a l’alumnat com per al professorat, perquè reflecteix la manera en què el món funciona en el segle XXI: cooperació i col·laboració entre individus i grups, usant les noves tecnologies com a base subjacent.
Ja que tothom té coneixements diferents i distintes coses per a contribuir al procés d’ensenyament-aprenentatge (els professors/es proporcionen continguts, la capacitat de saber plantejar les preguntes adequades, dirigir o redirigir els dubtes, i l’habilitat d’avaluar la qualitat de les respostes; els i les estudiants disposen de coneixement tecnològic (competència digital) i entusiasme, la capacitat de buscar informació i materials, i l’habilitat de crear resultats d’aprenentatge en diferents mitjans) la combinació de treballar junts és el que permet a cadascú maximitzar les seues contribucions en aquest procés d’aprenentatge.
L’era de les jerarquies verticals en el treball i l’educació s’ha acabat (era solament bona per a aquells que estaven a dalt). En el món actual existeix un equilibri entre la verticalitat i l’horitzontalitat, la qual cosa és necessària per a produir bons resultats.
¿Quins creus que són els beneficis d’incorporar recursos per a la competència digital (TICs) en el procés d’aprenentatge?
Com un estudiant em va dir una vegada: “Tu (la generació vella) pensa en la tecnologia com a ferramentes. Nosaltres la pensem com a punt de partida en tot el que fem”. I és que hui en dia la tecnologia és tan bàsica en el procés d’aprenentatge com la lectura, i hauria de ser utilitzada en qualsevol àmbit educatiu (com la lectura).
¿Creus que encara hi ha professors/es que subestimen els anomenats “nadius digitals”? En quin sentit?
Molts professors/es encara tenen prejudicis sobre els estudiants basats en el que era important anteriorment en el seu món (el món dels professors). Però el món ha canviat radicalment.
Els i les alumnes actuals posseeixen algunes de les habilitats necessàries per al seu futur però, per descomptat, no és així en tots els casos —i nosaltres hem d’ensenyar-los. Ara bé, l’alumnat de hui en dia no té períodes d’atenció més curts que en el passat, per exemple (com molts docents es queixen), sinó que presenten un període d’atenció més curt solament cap a aquelles metodologies antigues d’ensenyar i de fer les coses.
És extremadament important que els adults i els docents separen el que era realment important en el seu passat i que encara val la pena transmetre als més joves (per exemple, els valors ètics) de les maneres com apreníem abans a fer les coses, és a dir, abans que les noves tecnologies s’inventaren i es difongueren. Si no, estaran carregant els seus estudiants amb tot tipus de coneixements desfasats i del que es consideraven, abans, habilitats essencials (per exemple, l’adquisició d’una bella cal·ligrafia, fer càlculs complexos de cap, etc.), la qual cosa hui en dia solament acapararia el temps que els xiquets/es necessiten per a aprendre els coneixements i les competències necessàries per al seu futur.
¿Per què penses que és important que una escola es propose incorporar recursos TIC per a l’aprenentatge a l’aula? Podries donar algun consell?
La gent jove necessita la tecnologia per a esdevenir intel·lectualment competent en una societat digital com la nostra. Les noves tecnologies, com l’estudiant aquell deia, apuntalen tot el que fem en l’era digital.
En aquest sentit, és més fàcil d’entendre si distingim entre “verbs” i “noms” en el procés educatiu. És a dir, els verbs (tals com “pensar críticament”, “exposar lògicament”, “persuadir altres”, etc.) continuen sent els mateixos; però les millors maneres de fer eixes coses (és a dir, els noms: “xarxes socials”, “prezi”, “role-playing”, etc.) canvien amb una freqüència creixent, i els docents hem de seguir el ritme.
Una aula en què la tecnologia no s’utilitza (d’alguna manera) habitualment, almenys per part dels estudiants, és una classe que no està preparant l’alumnat per al futur.
Des del teu punt de vista, què és una metodologia d’aprenentatge innovadora?
El Partnering, la co-associació o col·laboració com a metodologia totalment oposada a l’ensenyament teòric. De fet, en la pedagogia de la co-associació l’objectiu del professor és no donar cap teoria (almenys a tota la classe). Més que impartir una classe magistral o inclús explicar, el professor solament necessita donar als alumnes, en una àmplia gamma de formes que resulten interessants, preguntes per respondre i, en alguns casos, suggeriments de possibles eines i llocs per a començar i procedir. En aquesta metodologia, la responsabilitat està en que els estudiants (sols o en grups) busquen, facen hipòtesis, troben respostes i creen presentacions que després el professor/a i la classe valoraran i examinaran; i es cobreix el currículum obligatori perquè les preguntes que responen els i les alumnes, són les que necessiten conéixer.
ENCUENTRO: El deseo de la renovación pedagógica y la construcción de lo público en la Universidad
En el Congreso de la AUFOP (Asociación Universitaria de Formación del Profesorado), que tuvo lugar en Valladolid el pasado mes de noviembre, surgió una idea que te invitamos a compartir y a hacerla realidad.
La idea consiste en promover un encuentro de un grupo reducido de personas, profesoras y profesores de las áreas de Educación, para intercambiar de manera colaborativa lo que hacemos en nuestras clases, el sentido que damos a eso, los recursos y estrategias que utilizamos, los contenidos que nos preocupan, las cuestiones que afectan a nuestra docencia. A ello añadiremos una cuestión transversal: la construcción de lo público en la Universidad, Tema del encuentro: El deseo de la renovación pedagógica y la construcción de lo público en la Universidad, pues las preocupaciones e intereses sobre la calidad de la vida cotidiana en el aula tiene también un proyecto político vinculado a la construcción de lo público.
Desarrollamos esta propuesta a continuación:
Tema del encuentro: El deseo de la renovación pedagógica y la construcción de lo público en la Universidad. Intercambio cooperativo de lo que hacemos en el aula y del porqué lo hacemos así. Ideas, experiencias, materiales y recursos sobre nuestra docencia.
Fechas y lugar: 31 de mayo, viernes, y 1 de junio, sábado. Se celebrará en Valsaín, localidad situada a 14 kms. de Segovia. Valsaín es un pequeño pueblo situado en las proximidades de la Sierra de Guadarrama (Más información: http://es.wikipedia.org/wiki/Valsa%C3%ADn )
Alojamiento: las instalaciones del CENEAM (Centro Nacional de Educación Ambiental). El alojamiento es gratuito. Más información sobre las instalaciones para alojarse en el siguiente enlace:
Para las reuniones de trabajo, además de las instalaciones del CENEAM, dispondremos también las del colegio, el CEIP La Pradera, recientemente transformado en Comunidad de Aprendizaje. Más información:
http://ceiplapradera.centros.educa.jcyl.es/sitio/
No se dispone de financiación para el encuentro, de modo que los gastos que se originen –excepto los indicados del alojamiento- han de ser afrontados por las personas participantes.
Participantes: El encuentro está limitado a un grupo de 25/30 personas. El grupo de personas que compartimos la idea inicial hemos elaborado una primera relación de personas con las que nos gustaría compartir este encuentro. Son las personas que están al final de este escrito, de las que estamos seguros que aprenderemos muchos. Son todas las que están, pero no están todas las que son, pues ya hemos dicho que estamos limitados a un grupo pequeño para que esta propuesta se convierta también en una experiencia personal.
PROGRAMA DEL ENCUENTRO:
Viernes, día 31de mayo
(Posibilidad, para quienes hayan llegado previamente, de realizar a las nueve y media de la mañana una visita a las instalaciones y a la exposición temporal que haya en ese momento en el CENEAM –Centro Nacional de Educación Ambiental-)
11.00 h: Presentación del encuentro y de las personas participantes (a esa hora porque damos tiempo a que haya personas que puedan viajar ese mismo día: de Madrid sale un Avant que llega a Segovia a las 10:07)
11.15 h/13.15 h: Exposición paneles tema A: 8/9 personas exponen sobre ese tema entre 10 y 15 minutos por persona.
13.15 h/14.15 h: Cuestiones y discusión sobre el tema A
(Posibilidad de mantener un breve encuentro con el profesorado y las familias del cole de Valsaín,; si se hace esto tendríamos que retrasar toda la jornada de tarde entre 15 y 30 minutos)
14:15/16:00 hs: Comida
16:00 h/18.00 h: Exposición paneles tema B: 8/9 personas exponen sobre ese tema entre 10 y 15 minutos por persona.
18.00 h /19.00 h: Cuestiones y discusión sobre el tema B
19.00h/ 20.00 h: Diálogo sobre cuestiones periféricas a cualquiera de los tres temas tratados en el encuentro (se puede hablar de cualquier cuestión relacionada con la educación que no sean los temas A, B y C. Seguro que tenemos un montón de cosas sobre las que hablar, desde los recortes a la marcha de la LOMCE, que estará dispuesta para esas fechas o cualquier otra cuestión educativa…)
20.00 h/ 21.30 h: Paseo por los montes de Valsaín (Acueducto de los Canales, Los Asientos, Valsaín, Ceneam, el Pozo de Tirador,…).
21.30 h: Cena y lo que se tercie.
Sábado, día 1 de junio
9:15 /11.15 h: Exposición paneles tema C: 8/9 personas exponen sobre ese tema entre 10 y 15 minutos por persona.
11.15 h/12.15 h: Cuestiones y discusión sobre el tema C
12.15/14 h.: Debate general, conclusiones y propuestas de acción
14:15/16:00 hs: Comida
(Posibilidad de acabar con quien aún permanezca con un paseo por los Jardines de la Granja, que están a 3 kms. de Valsaín, y que son Patrimonio Nacional).
Dinámica de trabajo:
Como se deduce del programa, el encuentro gira en torno a tres temas –A, B y C, según se nombran en el programa-. Sobre esos tres temas hablaremos y presentaremos lo que hacemos. Los tres temas no están prefijados, sino que se establecerán a propuesta de todas las personas participantes, con antelación al encuentro.
Como se desea que todas las personas participen y aporten en pie de igualdad, cada una de las personas desarrollará una mini-ponencia (10’-15′) sobre uno de los tres temas. Puede acompañar esa presentación de materiales, textos,… en fin, evidencias de lo que pasa en su aula. A partir de esa exposición se abre un tiempo para plantear cuestiones y desarrollar un diálogo sobre el tema tratado por parte de todas las personas participantes en el encuentro.
Creemos que debe haber un moderador en cada tema que controle el tiempo de intervención y la participación en el debate posterior. Con este formato comunicamos cuestiones básicas al resto de las personas. Si hemos despertado su interés saldrán en el debate posterior y todavía nos queda la opción de quedar con esa persona e intercambiar toda la información que nos parezca oportuno. Este formato pretende hacer posible que aprendamos unas personas de otras.
Preguntas para organizar los núcleos temáticos de discusión (a contestar por los participantes antes del Encuentro)
Queremos que se fijen tres núcleos temáticos sobre los que discutiremos en el encuentro y queremos contar con la opinión de las personas participantes. Por eso planteamos estas preguntas que agradeceríamos que contestarais:
1)¿ qué tema/problema te gustaría compartir desde tu posicionamiento/práctica con el resto de participantes ?
2) ¿qué propuesta y/o acción educativa propones compartir?
3) ¿sobre qué tema/problema te gustaría dialogar con el resto de participantes?
Personas invitadas a participar en el encuentro:
Consol Aguilar. UJI Castelló
Nacho Rivas. Univ. de Málaga
Eduardo Fernández. Univ. Valladolid –campus de Palencia-
Xavier Besalú. Univ. Girona
José Luis Laborda. Conservatorio Castelló.
Luis Torrego. Universidad de Valladolid
Héctor Monarca, de la Autónoma de Madrid
Agustín Velloso, de la UNED
Vicente Manzano Univ. Sevilla
Virginia Paloma, Univ. Sevilla
Carlos Rodríguez Hoyos, Universidad de Cantabria
Enrique Díez, Universidad de León
Suyapa Martínez Scott, Universidad de Valladolid
José Juan Barba Martín, Universidad de Valladolid
Roberto Monjas Aguado – Universidad de Valladolid
Henar Rodríguez, Universidad de Valladolid
Ramón Flecha -CREA- Univ. Barcelona
Rosa Valls -CREA- Universidad de Barcelona
Almudena Ocaña. Universidad de Granada
María Tejedor. Universidad de Valladolid-Palencia
Jaume Martínez Bonafé. Universidad de València
César Cascante. Universidad de València
Ana de Castro. Florida Univ- Univ. de Valencia
Juan Bautista Martínez Universidad de Granada
Feliciano Castaño. Universidad de Granada
Martín Rodríguez Rojo. Univ. de Valladolid
Andrés Ángel Sáenz del Castillo. Univ. de Extremadura
Taller de matemàtiques i dansa
El proppassat dilluns dia 25, l’alumnat de Florida Universitària va tindre el plaer de rebre a Vicente Liern Carrión, professor de matemàtiques, Luis Carlos Molina Cuevas i Alicia Chpríntzer Giordano, artistes i mestres de dansa. Amb la seua col·laboració, realitzàrem un Taller de matemàtiques a través de la dansa i la música. Aquest va resultar molt interessant i enriquidor, a més de divertit.
En primer lloc, Vicente Liern va realitzar una conferència on va exposar la seua experiència i evidencià de forma teòrica la relació inevitable entre la dansa, la música i les matemàtiques. Com la música depèn d’una sèrie de factors matemàtics que determinen el ritme, necessari i imprescindible per poder ballar i, fins i tot, com de vegades les matemàtiques requereixen de la dansa com a unitat de mesura per esbrinar el ritme principal en les melodies complexes amb molts ritmes i instruments. A més de l’aparició de figures geomètriques de forma natural en els moviments del ball. Sense cap dubte, va ser molt interessant i ens va preparar per a la sessió pràctica posterior a més de conscienciar-nos de l’aparició de les matemàtiques al món que ens envolta. El que no sabíem és que els que anàvem a ballar i gaudir com a xiquets i xiquetes érem nosaltres. Tant alumnes com mestres vàrem participar i aprendre conceptes com són la densitat, la simetria, la gravetat, l’eix d’estabilitat, etc., relacionats amb la dansa contemporània i tradicional.
En definitiva, aquesta sessió ens va transmetre l’aspecte creatiu de les matemàtiques en manifestacions artístiques tan diverses e imprevisibles com són la música i la dansa. A més de fomentar competències humanes com són el treball en equip i la col·laboració amb les activitats que hi realitzàrem. En conclusió, com deia Claudi Alsina, “Les matemàtiques s’aprenen amb el cap, però s’ensenyen amb el cor”.
L’ESCOLA DE MESTRES D’AKOE COMENÇA A CAMINAR
En aquestes línies volem informar-vos de la imminent posada en marxa d’un nou projecte en el qual participa Florida Centre de Formació. Es tracta de l’ESCOLA DE MESTRES d’Akoe.
L’Escola de Mestres vol convertir-se en un espai d’encontre per compartir, intercanviar i fer créixer iniciatives que milloren l’acció educativa de mestres, llicenciats, educadors, desocupats, en actiu o que encara es formen. Volem convertir-nos en un punt de trobada ample, independent, compromés, que puga acollir gent amb la il·lusió de continuar aprenent.
El projecte ja ha estat presentat en la darrera Assemblea d’Akoe i fent clic en la imatge de més avall podeu trobar el prezi utilitzat, on podreu consultar la informació més detallada sobre el projecte: el procés de gestació, els objectius, les activitats previstes…
L’acte inicial tindrà lloc el proper 24 d’abril i s’hi donarà a conèixer l’ESCOLA DE MESTRES a la comunitat educativa i a la societat. A més, s’aprofitarà l’esdeveniment per fer la presentació del llibre “Ser mestres del segle, competents o inadaptats” una investigació feta per mestres, alumnat i famílies d’escoles cooperatives.
També s’està treballant per organitzar l’Escola d’Estiu del 2013 que es realitzarà al mes de juliol.
Cal dir que, des de la Unitat d’Educació, hem col·laborat des de l’inici en la gestació d’aquest projecte. I que, a partir d’ara, intentarem mantenir-vos informats de les seues activitats, a través del bloc d’educació o en les properes reunions de la Unitat. Però, sobretot, esperem comptar amb les vostres propostes i suggeriments i la vostra col·laboració activa per tirar endavant aquest projecte ben engrescador.
Us esperem amb goig en la seua presentació.
