Ser mare d'una família d'acollida


A la classe de 2n d’Educació Infantil (Cicles), hem rebut la visita, molt grata i interessant de Maica Linares, mare d’una família d’acollida. Aquesta visita respon a l’interés per part de l’alumnat que cursa el mòdul d’Intervenció familiar i atenció a menors en situació de risc, de conèixer de primera mà, la realitat dels menors que per distintes raons  patixen una situació de desprotecció o desempar, i han de ser separats de la seua família biològica. Maica va vindre amb la seua filla biològica Marina, de 20 anys, i amb la seua filla d’acollida, una bebé de 4 mesos, a qui cuiden de forma exquisida. Ens va aclarar dubtes com: diferència entre acolliment i adopció, com es pot ser família acollidora, quins tipus n’hi ha, etc. Entre les coses que ens quedaren més clares fou que la família d’acollida atén les necessitats biològiques, cognitives, emocionals i socials d’aquests xiquets durant un temps, fins que el/la menor torna amb la seua família biològica o adoptiva, és a dir, és una situació de transició. Destaca l’altruisme i enorme sensibilitat de les famílies d’acollida.

Només ens queda donar-te les gràcies, Maica, pel teu regal. Ah! I a Laura, la nostra alumna que ha fet possible aquest contacte.

Cristina Duart

Imatge

VISITA ALS CENTRES D’EDUCACIÓ ESPECIAL

Els dies 8 i 21 de novembre l’alumnat de segon dels Graus de Mestre/a en Educació Infantil i Primària, tinguérem l’oportunitat d’atendre a una visió diferent de l’educació, l’educació especial.

Aquesta oportunitat ens ha permès observar i analitzar les diverses realitats de les persones, conèixer de primera mà  el dia a dia en aquest tipus de centres especialitzats, tractar amb les  i els professionals d’educació especial i veure de quina manera actuen a través d’aportacions a la atenció dels infants.

Per a assolir el coneixement i exposar el nostre pensament posteriorment, vàrem confeccionar per equips un diari on reflectirem les nostres idees i aprenentatge per a poder compartir les experiències amb els nostres companys i companyes.

Per la seua atenció i per oferir-nos aquest possibilitat, agraïm i felicitem per la seua labor als centres que ens acolliren:

  • CEE SEBASTIÁN BURGOS (VALENCIA)
  • CEE LA UNIÓN (TORRENT)
  • CEE LA ENCARNACIÓN (TORRENT)
  • CEE VIRGEN DE LA ESPERANZA (HESTE)
  • CEE FRANCISCO ESTEVE (PATERNA)
  • CPEE MIQUEL BURGUERA SUECA)

LES NOVES TECNOLOGIES I LA DIVERSITAT FUNCIONAL. TESTIMONI DE FUTUR.

El passat dia 27 de novembre del 2013 , l’alumnat de quart del Grau de Mestre/a en Educació Primària a l’especialitat de Pedagogia Terapèutica, acudírem a seminari a Florida Universitària sobre el testimoni de Miguel Camacho: un xiquet afectat per una patologia motriu, acompanyat del seu pare i la seua mare. Ens han mostrat cóm es comunica, a través de la seua cadira i com realitza les tasques escolars i quotidianes mitjançant moviments oculars. A més, hem tingut l’oportunitat d’observar i analitzar la situació dels infants amb discapacitats i conèixer de primera mà l’experiència de la  família de Miguel.

Després d’aquesta xarrada tan enriquidora i emotiva, prenem consciència de la importància de les noves tecnologies, com a element d’ajuda i d’accés a noves adaptacions curriculars amb els infants amb necessitats educatives especials.

Finalment, hem obert un debat per a parlar de la vivència i hem extret les conclusions més significatives respecte a la relació de les tecnologies d’accés a l’ordinador i per a la millora de la qualitat de vida d’algunes persones amb problemes funcionals.

Volem participar a l’elaboració de estratègies d’intervenció  a l’aula a través d’aquests sistemes. I no hi ha missatge més encoratjador que el testimoni de Miguel.

Perquè una imatge val més que mil paraules.

Montessori Zentrum Nürnberg

El passat 21 de novembre, el nostre Company Daniel Moreno Urban va compartir la seua experiència a l’escola privada d’Alemanya «Montessori Zentrum Nürnberg» amb l’alumnat de quart curs del grau de Mestre/a en d’Educació Infantil.

Tots els materials que trobem són manipulatius i sorprèn que no s’empren llibres de text ni, fins i tot, fulles. Encara que l’alumnat arriba a assolir totes les competències bàsiques sense cap problema i amb uns resultats excel·lents en àmbits com és el matemàtic. Cal esmentar que les famílies s’han de comprometre a treballar trenta hores a l’any i es troben molt conscienciades amb la seua tasca a l’hora de fomentar hàbits com és la lectura.

Per altre costat, es basa en un model de responsabilitat molt diferent que consisteix en fomentar l’autonomia des de l’inici de l’escolarització on, després de treballar lliurement a través de projectes i racons d’aprenentatge, en promocionar a primària tenen la possibilitat de decidir en tot moment allò que desitgen fer sense treballar matèries amb l’única imposició de fer una hora de deures al dia que ells/es mateixa han d’elegir.

Sense cap dubte, resultà una xarrada molt interesant amb molta participació i qüestions que van captar la nostra atenció gracies a la gran exposició del nostre company. Una experiència exemplar que ens fa plantejar-nos noves possibilitats i models d’ensenyament.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

LA LOMQE A DEBAT: UNA ALTRA VISIÓ DE L’INFORME PISA

El passat dilluns 25 de novembre, acudírem a una important cita amb Josep Vicent Bataller  Ferrando (President de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià) i la seua xarrada: «LA LOMQE A DEBAT: UNA ALTRA VISIÓ DE L’INFORME PISA».

Aquesta ha esdevingut una llei molt criticada, però realment coneixem els seus principis i característiques? Per a eliminarqualsevol mena de dubte, al llarg d’aquesta xarrada Josep ens va presentar la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) des d’un punt de vista crític amb tots els seus aspectes fonamentals.

A més, Josep va compartir amb nosaltres la realitat de l’Informe PISA des d’una perspectiva objectiva. Aquest té una gran influència al nostre sistema educatiu i ens orienta cap a una educació millor per a tots, però cóm s’obtenen els resultats? Podem donar tanta importància a un procés que no coneixem i guiar-nos segons una prova estadística puntual?

La resposta és troba lligada al mateix concepte d’educació. L’educació és un procés dinàmic i subjectiu que depén fonamentalment de l’alumne/a com a individu que forma part d’una comunitat o societat. Per tant, no pot mesurar-se amb generalitzacions estadístiques i globalitzadores. A més, l’Informe Pisa en sí mateix resulta de la comparació internacional. Una mesura que no ens deixa veure més enllà del paper. Aquesta visió mercantilista no s’apropa a la realitat educativa de cada país.

Si ens centrem en els resultats de l’Informe PISA, España no té un nivell molt elevat en comparació amb la mitjana de l’OCDE ni amb altres països, però com podem comparar-nos amb països amb uns nivells culturals, econòmics i socials tan diferents? La realitat és que el nostre estat ha millorat molt a nivell educatiu en els darrers anys. Hem de ser crítics amb la informació que rebem i tindre en compte el nostre passat per identificar el present.

Josep ens va apropar a aquesta visió crítica amb un discurs coherent i encoratjador que parteix, no del simple coneixement sinó de la veu de l’experiència i el sentiment. Una veu que roman al nostre interior i ressona amb força.

Primera reunió de l’alumnat participant en la Vª Declaració Educativa

S’apropa un nou any. Els ocells s’amaguen; les fulles cauen i a l’horitzó podem sentir les veus del futur; les veus del canvi, alhora tan properes i tan llunyanes.  Solucions, millora, innovació… Són solament paraules. Els fets són els que parlen. Perquè encara que ho sapiguem, allò més difícil de trobar és allò que contemplem.

A Florida Universitària ens n’hem adonat. Fem tot allò que es troba al nostre abast però avui ens toca escoltar i respectar el torn de les generacions venidores de mestres.

Naixen les primeres propostes de la Vª Declaració Educativa i aquesta vegada vénen de la mà dels nostres joves estudiants. Al voltant d’un tema fonamental, encara que amb poc protagonisme a la nostra societat: L’educació Infantil a l’etapa de 0 a 3 anys.

A la IVª Declaració Educativa: “La societat necessita centres educatius compromesos amb el futur”, ja hi vàrem comptar amb la presència de dos dels nostres alumnes i, després  d’una bona experiència, no volíem prescindir d’aquesta possibilitat. Per això, acompanyats del tema idoni, hem convidat al nostre alumnat del Grau de Mestre/a en Educació Infantil per a participar en la creació d’aquesta declaració de principis.

El passat dimecres 13 de novembre, ens vàrem reunir per a definir els primers vestigis d’una proposta educativa que esperem no vos deixarà indiferents. No és casualitat que ens reunim, tenim un motiu ben clar que ens uneix a tots i totes. La societat canvia i l’escola també, per tant, hem d’adaptar-nos als nous temps i incloure aquells descobriments que faran de l’escola un espai millor. No hem d’aturar-nos en el passat.

Va ser una reunió d’allò més interessant d’on sorgiren infinitat de propostes que, sorprenentment, vàrem finalitzar molt ràpidament. Les idees fluïen com un corrent d’aigua impulsat per la nostra passió. Molts/es ja ens coneixíem i connectàrem de seguida. Sense cap dubte, aquest equip pot aportar-nos molt i de segur que arribarem a bon termini.

Fins la pròxima reunió! Aquest cop ens trobarem amb la UCEV.Reunió alumnat participant

RUEDA DE PREGUNTAS A LOS PEDIATRAS

Un año más, el pediatra Manuel Martínez ha colaborado con el grupo de Educación Infantil para resolver las preguntas que se nos plantean acerca de la alimentación en la primera infancia, pero esta vez acompañado por el pediatra José Villaroya, a quien tuvimos el placer de conocer y a quien, sin duda, invitaremos a participar en próximas ediciones.

¿Cuándo empezamos a introducir la alimentación sólida? ¿Un bebé recién nacido ya debe beber agua? ¿Qué tipo de alergias e intolerancias son las más frecuentes? ¿Hay algún alimento que no debamos introducir en esta etapa? Son algunas de las dudas que nos despejaron en una sesión en la que aprendimos disfrutando del ambiente distendido y familiar  que genera su compañía. Su calidad humana, la capacidad de transformar una compleja materia como es la nutrición y la medicina en un lenguaje sencillo y accesible para cualquiera mediante anécdotas, ejemplos y alusiones constantes a la experiencia personal y el sentido común… hace que cada año esperemos esta sesión con mucha ilusión y mucho cariño. Gracias a los dos.

Manuel Martínez y Jose Villaroya

LA CIUTAT COM A AULA D’APRENENTATGE

Els passats 6 i 7 de novembre, els tres grups del quart curs del Grau de mestre/a en Educació Primària van realitzar una eixida didàctica per la ciutat de València. L’activitat, emmarcada en l’assignatura de “Didàctica de les Ciències Socials: aspectes aplicats” que imparteix la professora Elvira Asensi, consistia a elaborar un itinerari didàctic per un espai conegut com és València. Dividits per grups, cadascun havia realitzat una parada en un lloc de la ciutat i havia realitzat diferents activitats en ell.

Imatge

 

L’objectiu de les distintes parades no era tant conèixer la ciutat des d’un punt de vista històrico-artístic, sinó emprar-la com a espai d’aprenentatge, com a lloc a partir del qual treballar les diferents competències que marca la legislació per a l’etapa de Primària. Així, la Llotja es va convertir en una improvisada subhasta de peix o en un mercat on comprar teles de seda. A la Biblioteca de l’Hospital es feren activitats de recerca bibliogràfica. El Mercat Central ens aprofità per tractar la gastronomia i parlar de la importància d’una alimentació sana. El carrer de Cavallers, el portal de Valldigna o les torres de Quart van ser l’escenari d’un temps passat, i l’estació del Nord es va convertir en una estació de fantasia i en un lloc ple de tresors que calia descobrir al pas. Igualment l’Ajuntament de València, així com el Palau de la Generalitat foren utilitzats com a marc per parlar dels mecanismes de representació amb què compta la ciutadania.

Imatge

Cal que destaquem la visita a les exposicions del MUVIM i de l’Almoina a partir de les quals es tractaren els prejudicis, la identitat pròpia i les cultures del passat. Igualment hem d’indicar l’activitat realitzada al refugi de la Guerra Civil que es troba l’IES Lluís Vives, on l’alumnat ens parlà de convivència i pau, i de la por i misèria de les guerres. Podem mencionar també l’experiència al Micalet de la Seu, on un grup d’alumnes va contactar amb un mestre campaner que ens mostrà com sonen les campanes i la seua importància en altres èpoques com a reguladores de la vida civil i religiosa de València.

Tota una experiència didàctica que l’alumnat valorà molt positivament i que, des del professorat, confiem que utilitzar la ciutat com a espai d’aprenentatge els puga ser profitós per al seu futur com a docents.   

Imatge

 

Per a més informació pregunteu a:

Elvira Asensi Silvestre

easensi@florida-uni.es 

I JORNADA INTERNACIONAL DE DIVERSITAT. Segona part.

Una llàgrima que emana, un somriure que s’enlaira. L’una cau a terra, l’altre passa a ser calor. La terra filtra l’aigua que s’estén com la foscor, mentre el calor de la vida mou els vents de la tardor. L’un arriba fins als núvols, l’altra baixa pel sòl i mai pensen que, tant distints com són, un dia a la natura es trobaran per fer vapor.

Al segon dia, ens tornarem a ajuntar per divagar sobre dos temes fonamentals: Gènere i Sexualitat i Diversitat Funcional. Els i les nostres ponents en més d’una ocasió ens deixàrem bocabadats i sense cap dubte captàrem la nostra atenció des d’un primer moment.

En primer lloc, divagàrem al voltant de la convivència i les relacions desiguals respecte al gènere i la sexualitat davant un model de sexualitat hegemònic, els diversos tabús presents a les diverses formes d’educar sexualment als xics i a les xiques A més, parlàrem sobre les noves concepcions masculines d’una societat en constant canvi, el seus orígens i relacions amb els models femenins i la importància de ser crítics i valorar allò que considerem fonamental. Seguidament, després d’un coffe break continuarem amb com la participació de les famílies LGTB (Lesbianes, Gays, Transsexuals i Bisexuals) i diverses accions als centres poden evitar models sexuals estereotipats. Finalment tancarem el tema amb el taller “Más allà de los dos sexos” on profunditzàrem en els termes de sexe i sexualitat.

Després de dinar, ens endinsàrem al segon tema del dia amb un discurs directe i sense embuts sobre el concepte de diversitat funcional i l’educació inclusiva. Una xarrada que ens va obrir la mirada per desconstruir la dependència. Tenim els mateixos drets i la realitat és que per assolir una educació inclusiva hem de desmentir el mite de la normalitat, la realitat és la diversitat. Per tant, hem de comprendre i partir del coneixement per poder actuar. Un coneixement que vàrem ampliar també respecte a la diversitat auditiva i les seues característiques.

Finalment, després d’un descans reparador, concloguérem les ponències amb una taula redona formada per experts i professionals amb experiències molt enriquidores sobre les Aules CYL (de Comunicació i Llenguatge) y la sensibilització del professorat, històries d’inclusió a l’aula basades en un model obert i adaptatiu, experiències d’enriquiment amb alumnat d’altes capacitats i protocols d’intervenció. Per últim tinguérem temps per visualitzar les fotos de les jornades i dels Photocalls dels quals disposarem per empatitzar en allò diferent.

Aquí ens separàrem, però potser un bon dia ens tornem a trobar perquè una gran força ens impulsa, el nostre interès per aprendre. Fins la pròxima jornada!
SONY DSC SONY DSC SONY DSC

I JORNADA INTERNACIONAL DE DIVERSITAT. Primera part.

La vida són camins. Camins llargs i curts, emocionants i avorrits, inoblidables i fugaços, alegres i tristos, enriquidors i banals… Diferents, inesperats, però tots importants. Perquè la vida és diversa, les persones també. Alguns prenen el camí més emocionant o s’emocionen pel camí mentre altres comencen a un lloc molt distant i no arriben a la fi. Però la vida són camins, vida som les persones i viure… Viure passa per compartir.

Els dies 17 i 18 d’octubre els nostres camins s’uniren a la I Jornada Internacional de Diversitat. Persones de tot tipus hi assistiren i compartirem aquesta gran oportunitat. Un ocasió per aprendre, comprendre, intercanviar experiències i somniar amb una educació de tots i per a tots. Després de tants anys predicant un discurs integrador i inclusiu on la diversitat és una realitat per a nosaltres, hem pogut gaudir de la companyia de professionals i especialistes que ens han donat la possibilitat d’aprofundir en aquest concepte, la seua realitat i el seu paper a l’escola. En un ambient que pensem ha sigut idoni.

Durant el primer dia, tractarem qüestions relacionades amb el tema de la Diversitat cultural a través de les quals analitzarem la nostra situació social respecte a conceptes tan importants a l’àmbit educatiu com són el fracàs i abandonament escolar en relació amb la desigualtat social, la transdiciplinareitat i innovació des de la vessant dels projectes artístics,  la interculturalitat, l’ètnia gitana respecte al context espanyol i del nord-est d’Hongria, respecte a les concepcions d’inclusió i diversitat a Anglaterra, a més del foment de la convivència a través de projectes integradors entre d’altres.

Sense cap dubte, unes ponències molt enriquidores amb uns missatges molt clars que vàrem finalitzar amb un divertit taller organitzat per Escola 2. On ballàrem les diverses Danses del món i, fins i tot, hi participaren alguns dels ponents del dia.SONY DSC SONY DSC SONY DSC