CONCURS PI 2013


El passat dijous dia 13 de juny, es va celebrar la tercera entrega de premis del concurs de Projecte Integrat amb la presentació de dos noms propis a Florida Universitària: Anna Chover, amb el seu encant incomparable, i Adrián Broz, amb el seu humor experimentat.

Tots els i les assistents, igual que molts alumnes que no hi eren presents, hem dedicat molt de temps durant tot l’any per a dur endavant el nostre projecte. Un projecte que ens ha canviat al llarg dels anys, que ens ha fet més conscients de la realitat i ens ha convertit en alumnes de futur. Un alumnat qualificat per a resoldre conflictes i treballar en equip de forma creativa i innovadora i, sobretot, compromesos amb la nostra tasca. Som mestres i hem de ser conscients de la importància del nostre ofici, perquè tenim el futur a les nostres mans.Imatge

Tots els equips han fet tot allò possible i s’han implicat de valent treballant per a crear la seua escola ideal a 1er, per a configurar recursos i tractar la riquesa de la diversitat, atendre-la i apreciar-la a 2n i, fins i tot, per a actuar en un centre i “resoldre un problema real” o millorar tot allò possible a 3er. Ha sigut una vivència inoblidable des de l’alumnat de 1er, que ha gaudit per primera vegada d’aquesta experiència, tan enriquidora, fins a l’alumnat de 3er, que espera romandre al cor de tots els xiquets i xiquetes dels centres on ha desenvolupat el seu projecte. Cal agrair l’oportunitat que ens ha ofert aquest projecte, el professorat que ens ha recolzat en tots els moments i han treballat amb la nostra il·lusió i l’alumnat, és clar, sense el qual tot açò no seria possible.  

ImatgeAquest esforç ha tingut la seua recompensa. Va ser un moment molt emotiu i potser inesperat, hi havia una forta competència, atés que tots els projectes es trobaven fonamentats en els pilars d’un somni i de l’emoció, la força que mou el món. I encara que no tots vàrem guanyar, podem afirmar que tots ens sentírem guanyadors. En acabar, gaudírem d’una agradable vesprada amb un piscolabis i les actuacions d’Indefinits i Funkiwis, que s’ho passaren tan bé o millor a l’escenari que nosaltres i no ens deixaren indiferents.

Ara només queda gaudir de les vacances i esperar fins el pròxim any per a viure de nou aquesta experiència.

Moltes gràcies i una forta abraçada!

Imatge

Florida participa a la Conferència Internacional “The Future of Education”

 

Durant els passats dies 13 I 14 de juny es va celebrar a Florència la IIIª edició de la Conferència Internacional “The Future of Education”  amb una participació de més de 300 assistents d’un total de més de 70 països.

 

La conferència estava centrada en 4 blocs temàtics: “Innovative Teaching and Learning Methodologies”, “Studies on Education”, “Studies on Second Language Acquisition” i “E-Learning”. A més, hi havia una taula rodona sobre prevenció de fracàs escolar organitzada pels coordinadors del projecte stay@school.

 

Florida Grup Educatiu Cooperatiu, a través d’Enric Ortega, va participar amb la coordinació de la taula rodona sobre prevenció de fracàs escolar centrada en les metodologies didàctiques treballades al llarg del projecte stay@school i amb una presentació, dintre del bloc de “Metodologies d’ensenyament i Aprenentatge Innovadores” on es va presentar la proposta de la Unitat d’Educació Emprenedora de Florida “Using Key Competencies to Define a School’s Identity”.

 

Podeu trobar l’enllaç a la presentació ací: http://prezi.com/sz1oidzxfrtj/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

 

Imatge

Xarrada amb Asindown



El passat  dia 6 de juny de 2013, els i les alumnes de 1er del Cicle d’Educació Infantil hem participat en una activitat complementària de les assignatures Expressió i Comunicació i Desenvolupament Cognitiu i Motor. Aquesta consistia en una xerrada-col·loqui oferta pel Centro de Desarrollo Infantil  y Atención Temprana Asindown (CDIAT), realitzada per dos professionals de la mateixa: Inma (directora del centre) i Cristina (fisioterapeuta pediàtrica).

A través d’esta xerrada-col·loqui se’ns ha explicat què és el Centro de Desarrollo Infantil  y Atención Temprana Asindown (CDIAT), que sorgeix a partir de la Asociación Asindown però que atén a xiquets i xiquetes amb qualsevol tipus de patologia crònica o temporal o que tinga risc de patir-la. El CDIAT es planteja com a principal objectiu millorar la vida dels xiquets i xiquetes que acudeixen allí (derivats per pediatres, neurofisioterapeutes, escoles d’educació infantil…) i integrar-los en la societat fomentant la seua autonomia i evitant la discriminació, contribuint així a la consecució dels objectius que es proposen. A més ens han explica les funcions i els professionals que integren el CDIAT, quin és el procediment que se segueix a l’hora d’atendre cada cas, siguent els professionals que integren l’equip inter i multidisciplinar qui decideixen el nombre de sessions que requereix cada xiquet o xiqueta. Destacar el treball globalitzat de totes les àrees (llenguatge, socialització, desenvolupament motor, cognició, hàbits i rutines…) de la mateixa manera que es realitza a les escoles d’educació infantil amb la diferència que al CDIAT l’atenció és individualitzada i focalitzada en les potencialitats de cada xiquet/a a les diferents àrees d’intervenció. Imatge

Altra idea clau és la col·laboració amb les famílies, la coordinació entre la família i el centre és crucial per a afavorir el creixement i desenvolupament dels xiquet i les xiquetes. U dels primers reptes que tenen que afrontar els professionals del CDIAT és transmetre confiança i seguretat a les famílies, ja que moltes d’elles no reconeixen i/o accepten el problema que té el seu fill o filla, dificultant d’esta forma la seua labor. Fins i tot també es donen casos en els quals les famílies que s’autoenganyen i acudeixen al centre solament “perquè el metge les ha derivades, però el seu fill/a no té cap problema”. Per a moltes famílies és molt dur saber que el seu fill/a té síndrome de Down (o altra patologia), que té certes característiques  diferencials respecte a altres xiquets i xiquetes. En aquesta qüestió resulta crucial el paper dels professionals del CDIAT, donant suport i explicant-les el procés d’intervenció que van a realitzar amb el seu fill/a, donant pautes per a que en casa reforcen i així els progressos del xiquet o la xiqueta siguen patents. Els assoliments, tant per a les famílies com per a els propis xiquets i xiquetes, són una gran alegria, fins i tot de celebració, i és ací, quan ambdós es donen compte de tot el seu potencial.

ImatgeAra bé el treball del CDIAT i de la Asociación Asindown va més enllà afrontant desafiaments com la superació de la sobreprotecció familiar i social, la promoció de la màxima autonomia i la consecució de la integració social i laboral.

Per a finalitzar, aquesta xerrada ha sigut una gran experiència, ens ha obert els ulls respecte a l’educació i el gran treball que realitzen aquestes fundacions. Sense la seu labor moltíssims xiquet/es i fins i tot persones majors, no podrien haver avançat al seu desenvolupament ni sentir-se integrats. Amb col·laboracions de tots i totes podem fer feliços a aquests xiquets i xiquetes i a les seues famílies a superar l’adversitat. Exemple d’açò és la participació de les famílies a les sessions de treball del CDIAT, observant amb els seus propis ulls els avanços al procés de desenvolupament integral dels seus fills i filles a més de sentir-se partícips del mateix.Imatge

Si vols conèixer més:

Centro de Desarrollo Infantil  y Atención Temprana Asindown (CDIAT)

C/ Poeta Jose María Bayarri, 6 Bajo 46014 València

atemprana@asindown.org

Tlf: 96.383.42.98

http://www.asindown.org/index.php?option=com_content&view=section&id=5&Itemid=67

Les 3 Cs: Capacitats, competències i cor.

La vesprada del passat dimarts 4 de juny, es va celebrar al pati interior del Museu Comarcal de l’Horta Sud a Torrent, la xerrada amb Mª Mar Romera (presidenta de la Associació Pedagògica Francesco Tonucci.)

Tots i totes les assistents vàrem connectar des del primer moment amb Mar, sense cap dubte una formidable comunicadora que amb dosis d’humor ens va fer gaudir i comprendre la importància de la nostra professió. Una professió que en amb el pas del temps, en contraposició amb altres professions, ha evolucionat ben poc i s’ha vist atrapada sempre en una guerra metodològica on en compte d’integrar crítiques i acceptar diverses fórmules d’actuació, s’ha cercat una única fórmula absoluta i veritable.

La única forma de millorar és actuar amb sentit i una bona fonamentació, obertament i de forma crítica a través de la reflexió. “La veritat no existeix, és un reflex i canvia de forma”. Per això hem d’educar amb la pregunta i l’observació.

A l’aula trobem molta diversitat i ens aferrem a un model vertical i homogeni d’educació. Malgrat que nosaltres hem aprofitar la riquesa que suposa i ser com un bon jardiner que sap aprofitar i combinar diverses flors per crear un jardí meravellós.

Per a arribar a aquest punt; els docents hem d’estar preparats, tindre il·lusió i desenvolupar les nostres capacitats i competències personals i professionals. Personals en tant que, a nivell intrapersonal, hem de mantenir un equilibri emocional i mental i, a nivell interpersonal, hem de tindre unes habilitats socials i comunicatives. Professionals en tant que, hem d’aprendre i desaprendre adaptant-nos als nous temps i un món tant dinàmic com aquest on hem de saber fer, saber estar i saber ser. Perquè el nostre alumnat serà el l’eco d’allò que mostrem.

Com va dir Mar, segons Philippe Perrenoud hi ha 10 competències clau que han de tindre els i les docents: organitzar i dinamitzar situacions d’aprenentatge, gestionar els processos de aprenentatge, Elaborar i fer evolucionar els sistemes de diferenciació, implicar als alumnes en els seus aprenentatges i treball, treballar en equip, participació activa al centre, informar i implicar a les famílies, ús de TIC’s (utilitzar, interpretar i integrar la informació), afrontar deures i responsabilitat ètica de la professió i organitzar la pròpia formació continua. A més, hem de tindre un sisè i sèptim, el sentit del humor i el sentit comú.

Per altre costat, el seu proyecte de les 3 C’s es basa en pilars fonamentals a l’educació: la competència emocional, la competència física i motriu i el cor, és a dir, intel·ligència intrapersonal i interpersonal (Teoria de les 5 ments, Garnet), imaginació i emoció. Perquè no hi ha força més poderosa que la força de la emoció i la ilusió. Mai la raó pot vèncer-la i es fonamental a la docència.

En resum, allò més important i que va arribar directament a les nostres animes va ser la conclusió de que hem d’aprendre a viure amb il·lusió perquè “la nostra qualitat de vida determina la qualitat del nostre pensament i la qualitat d’una escola depèn de la qualitat de les vides que la conformen”.

Que no pare la música

Ahir, 22 de maig de 2013, es presentà al Centre Cultural la Beneficència Música, mestre! (PUV, 2013) d’Elvira Asensi, qui estigué acompanyada, en la seua intervenció, per una taula de luxe: Pedro Ruiz (Catedràtic d’Història Contemporània de la UV), Joan Seguí (Director del Museu Valencià d’Etnologia) i Josep Almeria (President de les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana).  Amb un auditori de gom a gom, assistírem a un concert on es posà de manifest que el nostre territori ha tocat, i toca, notes musicals compromeses.

En aquest volum l’autora ens du de la mà per endinsar-nos en un pentagrama on convergeixen història i música, societat i País o, el que és el mateix, la vertebració i construcció de la identitat col·lectiva pròpia. Un assaig fidedigne i pulcre del recorregut bandístic amb els triomfs i entrebancs inevitables, alhora que propis, del batec social on la música esdevé protagonista de primera fila.

Amb la publicació de Música, mestre! Elvira Asensi fa palesa la importància que tenen, des de fa dècades, les bandes no només a nivell melòdic, sinó també en la contribució que han suposat en la construcció cívica, i política, a casa nostra.

Als nostres dies, aquestes corporacions organitzades, generalment, a nivell municipal segueixen tocant, potser amb més força que mai, malgrat els pals a les rodes dels destructors, sense careta, de la cultura. Per sort, la voluntat sempre ha de poder més que les adversitats, així: que no pare la música.

Imatge

Convocatoria de premios Proyecto Integrado curso 2012-2013

Ya está abierto el plazo para poder paticipara en la nueva edición de los premios Proyecto Integrado del curso2012-2013.
Puedes inscribirte en el concurso desde ¡YA! y hasta el 5 de junio.
Podrán participar todos los equipos de Grados y Ciclos Formativos de Grado Superior que han realizado proyectos en el curso 2012-2013.
Entra en el apartado «Concurso Proyecto Integrado» del menú superior de este blog e infórmate.
Recuerda que, una vez acabado el plazo de inscripción de proyectos, publicaremos todos los inscritos y podrás votar, vía on-line, por el que más te guste ¡NO TE LO PIERDAS!

ENTREVISTA A MARC PRENSKY: ENSENYAR A NADIUS DIGITALS

Jeroni Méndez, professor de la Unitat d’Educació, ha contactat amb Marc Prensky per a plantejar-li algunes preguntes sobre l’ensenyament col·laboratiu i les noves tecnologies.

Marc Prensky, qui va encunyar els termes “nadius digitals” i “immigrants digitals”, és professor i escriptor.  Màster de Yale, Middlebury i Harvard Business School, ha ensenyat durant anys en tots els nivells, des de l’escola primària fins a la universitat. És autor de llibres com Enseñar a nativos digitales,i el seu focus d’interés s’ha centrat en innovar en el procés d’aprenentatge, combinant la motivació procedent de la passió de l’alumnat, la tecnologia i els videojocs (de fet, és fundador de Games2train i Spree Learning, una companyia d’e-learning i una empresa de jocs educatius en línia). Imatge

A continuació, podeu llegir la traducció de l’entrevista:

¿Podries comentar breument la importància de l’aprenentatge col·laboratiu o co-associatiu?

L’aprenentatge co-associatiu o col·laboratiu (en anglés “Partnering”) és important tant per a l’alumnat com per al professorat, perquè reflecteix la manera en què el món funciona en el segle XXI: cooperació i col·laboració entre individus i grups, usant les noves tecnologies com  a base subjacent.

Ja que tothom té coneixements diferents i distintes coses per a contribuir al procés d’ensenyament-aprenentatge (els professors/es proporcionen continguts, la capacitat de saber plantejar les preguntes adequades, dirigir o redirigir els dubtes, i l’habilitat d’avaluar la qualitat de les respostes; els i les estudiants disposen de coneixement tecnològic (competència digital) i entusiasme, la capacitat de buscar informació i materials, i l’habilitat de crear resultats d’aprenentatge en diferents mitjans) la combinació de treballar junts és el que permet a cadascú maximitzar les seues contribucions en aquest procés d’aprenentatge.

L’era de les jerarquies verticals en el treball i l’educació s’ha acabat (era solament bona per a aquells que estaven a dalt). En el món actual existeix un equilibri entre la verticalitat i l’horitzontalitat, la qual cosa és necessària per a produir bons resultats.

¿Quins creus que són els beneficis d’incorporar recursos per a la competència digital (TICs) en el procés d’aprenentatge?

Com un estudiant em va dir una vegada: “Tu (la generació vella) pensa en la tecnologia com a ferramentes. Nosaltres la pensem com a punt de partida en tot el que fem”. I és que hui en dia la tecnologia és tan bàsica en el procés d’aprenentatge com la lectura, i hauria de ser utilitzada en qualsevol àmbit educatiu (com la lectura).

¿Creus que encara hi ha professors/es que subestimen els anomenats “nadius digitals”? En quin sentit?

Molts professors/es encara tenen prejudicis sobre els estudiants basats en el que era important anteriorment en el seu món (el món dels professors). Però el món ha canviat radicalment.

Els i les alumnes actuals posseeixen algunes de les habilitats necessàries per al seu futur però, per descomptat, no és així en tots els casos —i nosaltres hem d’ensenyar-los. Ara bé, l’alumnat de hui en dia no té períodes d’atenció més curts que en el passat, per exemple (com molts docents es queixen), sinó que presenten un període d’atenció més curt solament cap a aquelles metodologies antigues d’ensenyar i de fer les coses.

És extremadament important que els adults i els docents separen el que era realment important en el seu passat i que encara val la pena transmetre als més joves (per exemple, els valors ètics) de les maneres com apreníem abans a fer les coses, és a dir, abans que les noves tecnologies s’inventaren i es difongueren.  Si no, estaran carregant els seus estudiants amb tot tipus de coneixements desfasats i del que es consideraven, abans, habilitats essencials (per exemple, l’adquisició d’una bella cal·ligrafia, fer càlculs complexos de cap, etc.), la qual cosa hui en dia solament acapararia el temps que els xiquets/es necessiten per a aprendre els coneixements i les competències necessàries per al seu futur.

¿Per què penses que és important que una escola es propose incorporar recursos TIC per a l’aprenentatge a l’aula? Podries donar algun consell?

La gent jove necessita la tecnologia per a esdevenir intel·lectualment competent en una societat digital com la nostra. Les noves tecnologies, com l’estudiant aquell deia, apuntalen tot el que fem en l’era digital.

En aquest sentit, és més fàcil d’entendre si distingim entre “verbs” i “noms” en el procés educatiu. És a dir, els verbs (tals com “pensar críticament”, “exposar lògicament”, “persuadir altres”, etc.) continuen sent els mateixos; però les millors maneres de fer eixes coses (és a dir, els noms: “xarxes socials”, “prezi”, “role-playing”, etc.) canvien amb una freqüència creixent, i els docents hem de seguir el ritme.

 Una aula en què la tecnologia no s’utilitza (d’alguna manera) habitualment, almenys per part dels estudiants, és una classe que no està preparant l’alumnat per al futur.

Des del teu punt de vista, què és una metodologia d’aprenentatge innovadora?

El Partnering, la co-associació o col·laboració com a metodologia totalment oposada a l’ensenyament teòric. De fet, en la pedagogia de la co-associació l’objectiu del professor és no donar cap teoria (almenys a tota la classe). Més que impartir una classe magistral o inclús explicar, el professor solament necessita donar als alumnes, en una àmplia gamma de formes que resulten interessants, preguntes per respondre i, en alguns casos, suggeriments de possibles eines i llocs per a començar i procedir. En aquesta metodologia, la responsabilitat  està en que els estudiants (sols o en grups) busquen, facen hipòtesis, troben respostes i creen presentacions que després el professor/a i la classe valoraran i examinaran; i es cobreix el currículum obligatori perquè les preguntes que responen els i les alumnes, són les que necessiten conéixer.

Warwick en África

Warwick en África

By Maria Amparo Carbonell Moret

¿Qué es Warwick en África?

Warwick en África es una asociación sin ánimo de lucro, financiada mayoritariamente mediante donaciones y en parte por la universidad de Warwick, que lleva desarrollando su programa de enseñanza en África durante 6 años.

Esta organización tiene dos objetivos, por una parte consiste en que alumnos con entusiasmo por la educación y creatividad para afrontar los imprevistos y la escasez de recursos de países en África impartan clases de inglés o de matemáticas a niños entre 8 y 14 años en colegios catalogados como “privilegiados[1]”. Por otra parte, la organización también envía a profesores voluntarios a formar a los profesores de los colegios africanos en didáctica, pedagogía, adaptaciones curriculares y en general, a mejorar la formación del profesorado local.

Warwick in África trabaja en tres países; Sudáfrica, Ghana y Tanzania.

En Sudáfrica y Tanzania se imparte escuela normal (puesto que seguimos dentro del calendario escolar), y en Ghana es una escuela de verano. Todas las actividades desarrolladas en los diferentes países cuentan con el apoyo del gobierno local.

¿Requisitos indispensables?

Para solicitar entrar en el programa tienes que ser estudiante universitario de Warwick University, Royal Holloway University of London, Venda University o de National University of Singapore, y estar cursando una carrera con una fuerte base matemática (Física, Matemáticas o Química) en el caso de que quieras enseñar matemáticas; o una carrera en lengua inglesa (Política, Filosofía, Magisterio, Historia…) en caso de que quieras enseñar inglés. También tienes que haber tenido alguna experiencia práctica impartiendo clases y demostrar tu capacidad para trabajar en equipo.

¿A qué te comprometes?

Tú te comprometes a enseñar el área que has elegido (en mi caso inglés) durante 6 semanas (desde el 14 de julio hasta el 24 de agosto) a los niños del colegio del país en el que te hayan destinado (en mi caso es Sudáfrica), a trabajar en equipo con los otros compañeros que Warwick en África ha seleccionado para ir al mismo destino, a adaptar el currículo para que sea más didáctico, y a desarrollar actividades para enseñar el temario de forma creativa y motivadora para el alumnado con el objetivo de reducir el fracaso escolar. También te comprometes a recaudar 500 libras para la asociación, con el fin de poder comprar con ese dinero material escolar, mejorar las infraestructuras de los colegios, etc.

¿A qué se compromete la organización?

Warwick en África se compromete a sufragar íntegramente el coste del viaje (mi avión sale el 14 de julio desde Londres Heathrow hasta Johannesburg y de ahí cojo otro hasta Stellenbosch). También nos proporciona alojamiento (yo estoy alojada en la residencia de estudiantes de la universidad de Stellenbosch) y transporte desde el alojamiento hasta el colegio en el que tenemos que dar clases. También se compromete a sufragarnos los gastos básicos (comida y agua) durante nuestra estancia allí y cualquier gasto que tengamos en cuanto a vacunas (en España ponerse las vacunas es gratuito, pero en UK cada vacuna puede valer desde 30 a 50 libras). Imatge

 

¿Cuál es el proceso de selección?

El primer paso que yo realicé fue rellenar una solicitud on-line, describiéndome, enviando mi currículum vitae, mi experiencia profesional y mis motivaciones. También tuve que ordenar (del 1 al 3, siendo el uno mi primera opción) los países (Sudáfrica, Tanzania, Ghana). Si pasabas ese primer filtro, te enviaban un correo citando para el siguiente proceso de selección; las entrevistas.

El día de la entrevista.

El día de la entrevista fue el día en el que me di cuenta de lo grande que era el programa de Warwick, y de que, si había tenido mucha suerte pasando la primera, probablemente no pasaría de esa fase.

Fue bastante aterrador, en primer lugar tenías que buscar tu nombre en unas listas para saber en qué grupo te habían puesto, en el grupo de la mañana (en el que yo estaba) habían unas 150 personas, y aún quedaba otro grupo por la tarde, con otras 150 personas más. O sea, unas 300 personas optando a 68 plazas. Sin tener en cuenta que ya habían rechazado unas 200 solicitudes en el proceso online… Así que sí, eso fue muy esperanzador.

Pero ni la mitad de esperanzador como cuando conocí a los integrantes de mi grupo. Éramos 5; 3 chicas y 2 chicos. Uno de los chicos estudiaba derecho e historia y el otro ciencias políticas. En cuanto a las chicas: una estudiaba física, la otra había acabado la carrera de matemáticas y estaba haciendo un máster en física y por último yo; estudiante de magisterio. Si, desde luego, muy esperanzador.

Una vez hechas las introducciones, comenzaba el proceso de selección. El proceso se dividía en 3 partes, en 3 salas diferentes, y cada parte duraba una hora.

En la primera parte te daban un tema, y tenías que trabajar con tu grupo para desarrollarlo y plasmarlo en un papel, mientras 5 personas te miraban, analizaban y tomaban apuntes de lo que estabas haciendo. Supongo que esta actividad mediría tu capacidad de trabajo en equipo.

La segunda parte consistía en exponer una actividad (creada y diseñada por ti) al resto del grupo, y defenderla. Cuando los demás exponían su actividad tu rol era el de criticar constructivamente esa actividad. Por supuesto, seguías teniendo a 2 personas evaluando todo lo que se decía.

La tercera y última parte consistía en una entrevista individual con una de las personas que llevaba evaluándote toda la mañana. En la entrevista te hacían preguntas sobre tu experiencia, tus motivaciones, tu ideología, tu metodología, además de exponerte un caso y preguntarte cuál sería tu reacción; mi caso fue el siguiente: “Descubres que uno de tus alumnos tiene deseos de matar a otro alumno de una raza diferente”. Sinceramente, creo que es una pregunta que, por muy bien que te hayas preparado la entrevista, no te esperas que te pregunten y que, por lo tanto, no tienes ni idea de cómo responderla en los 0.5 segundos que tienes para pensar mientras inhalas aire.

Una vez acabado el proceso de selección yo me fui a casa con la certeza de que no había  pasado a la siguiente fase.

¿Y si te eligen?

Unos días más tarde recibí un correo diciendo que en unas semanas se publicaría la lista oficial de los candidatos elegidos para participar en el programa, además de que se nos podría volver a convocar para crear una lista de espera (por si algunos de los candidatos rechazaba el puesto).

Aún no sé cómo, pero afortunadamente dos semanas después recibí una email diciendo que había sido elegida para participar en el programa. Que mi destino era Sudáfrica (mi primera elección) y las fechas en las que tendría que ir.

Después de eso hemos tenido (hasta la fecha) tres sesiones (informativas y de entrenamiento), para aprender sobre la cultura del lugar, las vacunas necesarias, el colegio al que vas y los recursos de los que dispondrás.

Yo voy a la ciudad de Stellenbosch, y estaré dando clases en el colegio Makupula High School con otros seis compañeros, ellos darán matemáticas y yo inglés.

En conclusión, durante este verano me voy a ir 6 semanas a Makupula High en Stellenbosch, Sudáfrica, a enseñar inglés (adaptar el currículum y posiblemente crear recursos) a niños. Gente que fue el año anterior ya nos ha advertido que posiblemente hayan muchas cosas que no comprendamos, que nos impacten (en una de las sesiones informativas descubrí que el ejemplo del caso que me pusieron durante la entrevista, el niño que quería matar a otro niño, era un caso real), y que en ocasiones nos supere la carga de trabajo (encima del trabajo anual por estar cursando una carrera, tenemos que crear unidades didácticas, asistir a reuniones y recaudar como mínimo 500 libras), pero que la experiencia merece la pena.


[1] Niños que tienen el privilegio de ir a la escuela, en escuelas con recursos.


 

INTERCANVI LLEIDA (segona part)


Tot allò que comença, més tard o més aviat, ha d’acabar. El passat dimecres 8 i dijous 9 de maig, ens vàrem retrobar i acomiadar definitivament dels nostres companys i companyes de Lleida. Aquest cop potser hi van gaudir més ells i elles que nosaltres, al cap i a la fi, aquesta era la nostra intenció.

La primera parada que hi visitàrem va ser l’IVAM, on l’art contemporània sigué la protagonista i va cridar la nostra anima amb els missatges inquietants i plens de significat de Julio González amb les seues obres més famoses: La mujer ante el espejo i La Montserrat.

Va ser un dia molt intens on viatjàrem a través del temps pels llocs més emblemàtics i el racons més inesperats, on la història roman viva a la ciutat de València. Sorprenentment, encara que estiguérem a la nostra ciutat, cada vegada ens trobàvem amb quelcom nou que ens fascinava. Encara que era evident l’existència de refugis republicans de la guerra civil, mai ens ho havíem plantejat. Aquesta experiència ens va fer obrir els ulls i fixar-nos més en el nostre entorn per arribar més enllà d’allò que tots i totes recordem, la historia dels vençuts, la historia dels oblidats.

Després de recórrer València, en caure la nit, arribà el torn de l’alumnat com a guia. Un temps que aprofitàrem per retrobar sentiments i culminar una unió més intensa amb un sopar difícil d’oblidar.

Al dia següent; alumnes de Florida exposaren el nostre Projecte Integrat i la seua experiència al projecte de 1er (L’escola que sommien, Silvia Hervás), el projecte de 2n (Atenció a la diversitat: recursos educatius, Neus Cases i Irene Solsona) i el projecte de 3er (Resolguem un problema real, Núria Soria i Laura Romeu). Aquestes ponències sigueren molt interessants perquè l’alumnat lleidatà mostrà molt interès i curiositat per la passió amb la qual el nostre alumnat va defensar un projecte molt relacionat amb algunes metodologies que hi havien emprat. Aquest debat sigué molt significatiu i va reflectir el motiu d’aquestes jornades, la comunicació i l’intercanvi d’experiències entre dos centres compromesos.

Finalment, per concloure la visita, es vàrem deixar endur per les aigües i el paisatge d’una Albufera plena de vida i lluentor. Potser no ens tornem a vore, potser la distància ens separe, però el record sempre ens acompanyarà al nostre pensament.

Imatge

ENCUENTRO: El deseo de la renovación pedagógica y la construcción de lo público en la Universidad

En el Congreso de la AUFOP (Asociación Universitaria de Formación del Profesorado), que tuvo lugar en Valladolid el pasado mes de noviembre, surgió una idea que te invitamos a compartir y a hacerla realidad.

La idea consiste en promover un encuentro de un grupo reducido de personas, profesoras y profesores de las áreas de Educación, para intercambiar de manera colaborativa lo que hacemos en nuestras clases, el sentido que damos a eso, los recursos y estrategias que utilizamos, los contenidos que nos preocupan, las cuestiones que afectan a nuestra docencia. A ello añadiremos una cuestión transversal: la construcción de lo público en la Universidad,  Tema del encuentro: El deseo de la renovación pedagógica y la construcción de lo público en la Universidad, pues las preocupaciones e intereses sobre la calidad de la vida cotidiana en el aula tiene también un proyecto político vinculado a la construcción de lo público.

Desarrollamos esta propuesta a continuación:

Tema del encuentro: El deseo de la renovación pedagógica y la construcción de lo público en la Universidad.  Intercambio cooperativo de lo que hacemos en el aula y del porqué lo hacemos así. Ideas, experiencias, materiales y recursos sobre nuestra docencia.

Fechas y lugar: 31 de mayo, viernes, y 1 de junio, sábado. Se celebrará en Valsaín, localidad situada a 14 kms. de Segovia.  Valsaín es un pequeño pueblo situado en las proximidades de la Sierra de Guadarrama (Más información: http://es.wikipedia.org/wiki/Valsa%C3%ADn )

Alojamiento: las instalaciones del CENEAM (Centro Nacional de Educación Ambiental). El alojamiento es gratuito.  Más información sobre las instalaciones para alojarse en el siguiente enlace:

http://www.magrama.gob.es/es/ceneam/programas-de-educacion-ambiental/programa-ceneam-con-la-escuela-/alojamiento.aspx

Para las reuniones de trabajo, además de las instalaciones del CENEAM, dispondremos también las del colegio, el CEIP La Pradera, recientemente transformado en Comunidad de Aprendizaje. Más información:

http://ceiplapradera.centros.educa.jcyl.es/sitio/

No se dispone de financiación para el encuentro, de modo que los gastos que se originen –excepto los indicados del alojamiento- han de ser afrontados por las personas participantes.

Participantes: El encuentro está limitado a un grupo de 25/30 personas. El grupo de personas que compartimos la idea inicial hemos elaborado una primera relación de personas con las que nos gustaría compartir este encuentro. Son las personas que están al final de este escrito, de las que estamos seguros que aprenderemos muchos. Son todas las que están, pero no están todas las que son, pues ya hemos dicho que estamos limitados a un grupo pequeño para que esta propuesta se convierta también en una experiencia personal.

PROGRAMA DEL ENCUENTRO:

Viernes, día 31de mayo

(Posibilidad, para quienes hayan llegado previamente, de realizar a las nueve y media de la mañana una visita a las instalaciones  y a la exposición temporal que haya en ese momento en el CENEAM –Centro Nacional de Educación Ambiental-)

11.00 h: Presentación del encuentro y de las personas participantes (a esa hora porque damos tiempo a que haya personas que puedan viajar ese mismo día: de Madrid sale un Avant que llega a Segovia a las 10:07)

11.15 h/13.15 h: Exposición paneles tema A: 8/9 personas exponen sobre ese tema entre 10 y 15 minutos por persona.

13.15 h/14.15 h: Cuestiones y discusión sobre el tema A

(Posibilidad de mantener un breve encuentro con el profesorado y las familias del cole de Valsaín,; si se hace esto tendríamos que retrasar toda la jornada de tarde entre 15 y 30 minutos)

14:15/16:00 hs: Comida

16:00 h/18.00 h: Exposición paneles tema B: 8/9 personas exponen sobre ese tema entre 10 y 15 minutos por persona.

18.00 h /19.00 h: Cuestiones y discusión sobre el tema B

19.00h/ 20.00 h: Diálogo sobre cuestiones periféricas a cualquiera de los tres temas tratados en el encuentro (se puede hablar de cualquier cuestión relacionada con la educación que no sean los temas A, B y C. Seguro que tenemos un montón de cosas sobre las que hablar, desde los  recortes a la marcha de la LOMCE, que estará dispuesta para esas fechas o cualquier otra cuestión educativa…)

20.00 h/ 21.30 h: Paseo por los montes de Valsaín (Acueducto de los Canales, Los Asientos, Valsaín, Ceneam, el Pozo de Tirador,…).

21.30 h: Cena y lo que se tercie.

 

Sábado, día 1 de junio

9:15 /11.15 h: Exposición paneles tema C: 8/9 personas exponen sobre ese tema entre 10 y 15 minutos por persona.

11.15 h/12.15 h: Cuestiones y discusión sobre el tema C

12.15/14 h.: Debate general, conclusiones y propuestas de acción

14:15/16:00 hs: Comida

(Posibilidad de acabar con quien aún permanezca con un paseo por los Jardines de la Granja, que están a 3 kms. de Valsaín, y que son Patrimonio Nacional).

Dinámica de trabajo:

Como se deduce del programa, el encuentro gira en torno a tres temas –A, B y C, según se nombran en el programa-. Sobre esos tres temas hablaremos y presentaremos lo que hacemos. Los tres temas no están prefijados, sino que se establecerán a propuesta de todas las personas participantes, con antelación al encuentro.

Como se desea que todas las personas participen y aporten en pie de igualdad, cada una de las personas desarrollará una mini-ponencia (10’-15′) sobre uno de los tres temas.  Puede acompañar esa presentación de materiales, textos,… en fin, evidencias de lo que pasa en su aula. A partir de esa exposición se abre un tiempo para plantear cuestiones y desarrollar un diálogo sobre el tema tratado por parte de todas las personas participantes en el encuentro. 

Creemos que debe haber un moderador en cada tema que controle el tiempo de intervención y la participación en el debate posterior. Con este formato comunicamos cuestiones básicas al resto de las personas. Si hemos despertado su interés saldrán en el debate posterior y todavía nos queda la opción de quedar con esa persona e intercambiar toda la información que nos parezca oportuno. Este formato pretende hacer posible que aprendamos unas personas de otras.

Preguntas para organizar los núcleos temáticos de discusión (a contestar por los participantes antes del Encuentro)

Queremos que se fijen tres núcleos temáticos sobre los que discutiremos en el encuentro y queremos contar con la opinión de las personas participantes. Por eso planteamos estas preguntas que agradeceríamos que contestarais:

1)¿ qué tema/problema te gustaría  compartir desde tu posicionamiento/práctica con el resto de participantes ?

2) ¿qué propuesta y/o acción educativa propones compartir?

3) ¿sobre qué tema/problema te gustaría dialogar con el resto  de participantes?


Personas invitadas a participar en el encuentro:

Consol Aguilar. UJI Castelló

Nacho Rivas. Univ. de Málaga

Eduardo Fernández. Univ. Valladolid –campus de Palencia-

Xavier Besalú. Univ. Girona

José Luis Laborda. Conservatorio Castelló.

 

Luis Torrego. Universidad de Valladolid

Héctor Monarca, de la Autónoma de Madrid

Agustín Velloso, de la UNED

Vicente Manzano Univ. Sevilla

Virginia Paloma, Univ. Sevilla

Carlos Rodríguez Hoyos, Universidad de Cantabria

Enrique Díez, Universidad de León

Suyapa Martínez Scott,  Universidad de Valladolid

José Juan Barba Martín,  Universidad de Valladolid

Roberto Monjas Aguado – Universidad de Valladolid

 

Henar Rodríguez, Universidad de Valladolid

Ramón Flecha -CREA- Univ. Barcelona

Rosa Valls -CREA- Universidad de Barcelona

Almudena Ocaña. Universidad de Granada

María Tejedor. Universidad de Valladolid-Palencia

 

Jaume Martínez Bonafé. Universidad de València

César Cascante. Universidad de València

Ana de Castro. Florida Univ- Univ. de Valencia

Juan Bautista Martínez Universidad de Granada

Feliciano Castaño. Universidad de Granada

Martín Rodríguez Rojo. Univ. de Valladolid

Andrés Ángel Sáenz del Castillo. Univ. de Extremadura