VISITA AL CEE SEBASTIÁN BURGOS


La visita al Centro de Educación Especial Sebastián Burgos, ha sido una experiencia enriquecedora en lo que respecta a mi carrera como Maestra de Educación Primaria. Lo cierto es que ya había asistido en otra ocasión al mismo centro pero no había tenido la posibilidad de pasar tiempo con el alumnado del centro.

En la visita al Sebastián Burgos me ha llamado mucho la atención la manera de trabajar y desarrollarse de la mayoría del alumnado; por ejemplo, Abel tenía mucha capacidad de expresión además de que se notaba que tenía conocimientos amplios sobre diferentes aspectos.

También me ha llamado la atención la manera en la que Íñigo se comunicaba a través del ordenador y el sentido del humor que tiene a la hora de dirigirse a las personas. Cuando se dirigió a nosotros bromeó con que no tenía hermanas pero que a su madre le hubiese gustado tener una hija. Además, Íñigo no podía hablar pero transmitía sus sentimientos de la misma forma que lo hace cualquier otra persona.

En lo que respecta al profesorado, son un pilar fundamental para el alumnado del centro, les ayudan en su desarrollo y a mejorar en su día a día. La función de los educadores/as también es importante puesto que les enseñan un aspecto fundamental para su vida, la higiene, y sobre todo a progresar respecto a su autonomía personal.

Durante la visita pude observar que había profesorado que se sentía más cómodo trabajando que otros, por la manera de hablar de algunos/as pudimos deducir que estaban un poco cansados por en lo que se refiere a los recortes y la falta de ayudas que tienen en el colegio.

Imatge

Como ya he comentado anteriormente, sí que es cierto que en esta escuela cada uno de los alumnos y alumnas del centro se sienten los protagonistas y no tienenningún problema a la hora de integrarse con el resto de sus compañeros y compañeras. Pero, en mi opinión, la inclusión se debería lograr desde una escuela ordinaria para que todos los niños y niñas tuviesen las mismas oportunidades conviviendo conjuntamente y ayudándose los unos a los otros.

Además, en la sociedad no solo hay personas con algún tipo de discapacidad como en el colegio y, por lo tanto, se debería trabajar la inclusión en la sociedad y con las personas que la conforman ya sean discapacitados o no. Para llevar a cabo una buena inclusión es necesaria la participación de las familias en el centro educativo. Asimismo, es fundamental la labor del docente para ayudar a la inclusión del alumnado con necesidades educativas especiales tanto dentro del aula como fuera de ella.

Actualmente, se está recortando en el ámbito educativo cuando en realidad la educación es la base de todo y se debería proteger. La insuficiencia de recursos, el ratio de las aulas, la falta de profesorado, etc. son rasgos que impiden el pleno desarrollo de niños y niñas con necesidades educativas especiales en un centro ordinario.

Para concluir, me gustaría decir que ha sido una experiencia gratificante en la que he aprendido aspectos que desconocía sobre la discapacidad y el trato que requiere; además, gracias a esta visita me he planteado la posibilidad de trabajar como especialista en pedagogía terapéutica o al menos realizar la especialidad.

Nerea Moreno Pino

2º B PRIMARIA

INTERCANVI LLEIDA


Anit tornàrem l’alumnat que hem participat en l’intercanvi amb la Universitat de Lleida. Tots i totes estàvem esgotats, amb diferents sentiments de tristor per un dia de pluja inesperat i l’acomiadament d’aquells i aquelles que ens havien acollit com a part de la seua família, amb ganes de tornar a casa per fugir de la incertesa i començar un nou dia. Però encara que el nostre cos desitjava tornar a la llar, la nostra ment va decidir no pujar a l’autobús i romandre al cor de la ciutat de Lleida.

Durant dos dies vàrem conèixer els encants d’aquest territori i el seu patrimoni artístic, social i cultural:

 En primer lloc, visitàrem el Turó de la Seu Vella, on ens transportàrem a una altra època no tan llunyana per conèixer, a través de l’observació de les empremtes del passat, la història que guardaven aquestes muralles. Després, anàrem al Museu de Lleida on l’alumnat lleidatà ens va preparar una activitat en anglès amb la participació de dos mestres de Winchester. En acabar, cadascú/na va fer la seua ruta personal per conèixer els seus companys i companyes, i a la nit vàrem aprofitar tot el temps possible per sopar i divertir-nos tots els grups junts.

 Al dia següent, anàrem al Centre d’Art la Panera i a la Fundació Sorigué, on allò més petit ens resultà significatiu i cobrà un sentit educatiu que a simple vista no haguérem interpretat més enllà de la seua forma i atractiu visual. A més d’apreciar allò que motivà als autors d’obres contemporànies molt interessants, com per exemple Antonio López.

Finalment, vàrem tornar a la Seu Vella, més concretament al Castell del Rei conegut popularment pel la Suda degut al seu origen andalusí, on coneguérem més detalladament l’evolució històrica d’aquest monument al llarg del temps i ens vàrem acomiadar dels nostres companys i companyes.

Va ser una experiència enriquidora, sorprenent i diferent per a moltes persones que mai havien participat en res similar i ara esperem que arribe el moment de repetir-ho a la nostra ciutat, València.

Imatge

DOS ALUMNES DEL GRAU D’EDUCACIÓ DE FLORIDA PARTICIPEN EN LA COMISSIÓ DE REDACCIÓ DE LA 4a DECLARACIÓ EDUCATIVA D’UCEV



La 4ª Declaració Educativa de la UCEV es presentarà a Mislata el 7 de maig

La Comissió de treball de la Declaració deixa enllestit el text definitiu

Imatge

En aquests darrers mesos hem tingut el privilegi de formar part de la comissió de treball encarregada de donar forma i contingut a la 4a Declaració Educativa de la UCEV, que enguany versa sobre la funció dels centres educatius des d’una triple vessant: pedagògica, organitzativa i de gestió.

Amb el títol: LA SOCIETAT NECESSITA CENTRES EDUCATIUS QUE MIREN AL FUTUR»

Com a futurs mestres, pensem que, a nivell pedagògic, aquesta ha estat una experiència molt enriquidora que ens ha permès compartir els nostres punts de vista, aportar noves idees i debatre les diferents perspectives, temàtiques i vessants adequades a la intenció d’aquest quart document. A més de valorar, analitzar i contrastar tot allò que hem aprés a través del pensament de professionals de l’educació amb molta experiència i un paper fonamental en la defensa d’un model educatiu de qualitat, valencià i compromès amb la societat i el seu entorn.

A nivell personal, ha sigut un plaer gaudir de la companyia d’aquestes persones, la majoria de les quals ocupen llocs de responsabilitat en les seues cooperatives però que ens han fet sentir part del grup i no han dubtat en considerar les nostres opinions. Sabíem que havíem d’aprofitar aquesta oportunitat i, encara que en un primer moment hem patit una mica de nervis i inseguretat, poc a poc, els hem deixat de costat i hem donat el millor de nosaltres mateixa. Per a nosaltres ha estat una experiència molt positiva que repercuteix molt positivament en la nostra formació i ens ha ajudat a entendre i valorar la important funció social que realitzen els centres educatius.

Valorem molt positivament aquesta experiència i eperem que aquest només siga el principi d’un camí reblert de noves possibilitats, ja que ens agradaria poder col.laborar en altres treballs o projectes semblants.

Silvia Hervás Mollà i Carlos Rubiño López de la Nieta

Reunión del proyecto Stay@School en Florida


El pasado 18 y 19 de abril los socios europeos del proyecto Stay@School se reunieron en Florida.

Nueve organizaciones europeas del sector educativo trabajan en este proyecto co-financiado por la Comisión Europea con el objetivo principal de compartir recursos y experiencias para facilitar la prevención del abandono escolar.

En los últimos meses del proyecto se ha implementado un curso online en el que ha participado profesorado de setenta centros educativos de varios países europeos, incluidos cinco valencianos.

En el  portal del proyecto están disponibles el curso en castellano y otros recursos como informes, publicaciones, buenas prácticas, etc., todos ellos elaborados o sugeridos por docentes para otros docentes de cualquier país preocupados por el alumnado en riesgo de abandono escolar.

Tanto Florida Cicles como Florida Secundària participan en el proyecto Stay@School.

Para más información puedes contactar con, Marcel·la Senent  (Florida Cicles), Enric Ortega (Florida Secundària)  o Gisela Vidal (Relaciones Internacionales).

Imatge

Ruta matemática en Bétera


El pasado 27 de marzo, el equipo de proyecto integrado de Educación Infantil de 2º B, formado por Noelia, María, Irene, Jessica e Inma, estuvimos en el museo “Fundación Salvador Tatay Meseguer” realizando una Ruta Matemática con los alumnos/as de 3ª y 4º de primaria del Colegio Público Camp de Túria de Bétera.
Imatge

La Ruta Matemática consistió en llevar a cabo, aprovechando la visita de los alumnos/as  al museo, una serie de actividades matemáticas adaptadas a su nivel de conocimientos; geometría, simetría, ángulos, fracciones… con el objetivo de potenciar en el alumnado una visión matemática de la vida cotidiana, mostrándoles, mediante la experiencia y el juego, que en nuestro día a día estamos rodeados/as de conceptos matemáticos; de ángulos, de formas geométricas, de longitudes,  de pesos… y que muchos de los problemas que se nos presentan tienen una solución matemática.  

Gracias a la amabilidad del Sr. Conrado Meseguer, excelente pintor, escultor y fundador del museo y de los maestros/as de primaria del colegio Camp de Túria, pudimos llevar a cabo nuestro proyecto con éxito. Se nos brindó la oportunidad de trabajar las matemáticas a través de los cuadros, las esculturas y de todo el utillaje histórico que hay en el museo. Los alumnos/as  combinaron la visita al museo con nuestras actividades matemáticas y pudieron disfrutar del arte y de una experiencia didáctica y pedagógica en un entorno diferente  al aula.Imatge

Nos gustaría aprovechar la oportunidad para dar a conocer el museo “Fundación Salvador Tatay Messeguer” de Bétera, en el que se  recoge toda la obra recopilada por Conrado Meseguer Muñoz,  con el nombre de  “Als que sentiren la terra”. Su visita permite la visión pictórica y escultórica de la forma de vivir y trabajar de los hombres y mujeres en el campo valenciano durante las primeras décadas del siglo XX. La Fundación se constituye el 16 de marzo de 2010,  con la intención y el fin de poder ayudar a personas con algún retraso psíquico-físico y es por ello que todo el dinero recaudado de las visitas se destina íntegramente a este fin. 

Imatge

Por último agradecerle a Marisa toda su ayuda prestada y el ofrecernos la posibilidad de vivir esta experiencia tan enriquecedora, que nos ha permitido la aplicación práctica de todos los aspectos teóricos recibidos en su asignatura de matemáticas.

Taller de matemàtiques i dansa

El proppassat dilluns dia 25, l’alumnat de Florida Universitària va tindre el plaer de rebre a Vicente Liern Carrión, professor de matemàtiques, Luis Carlos Molina Cuevas i Alicia Chpríntzer Giordano, artistes i mestres de dansa. Amb la seua col·laboració, realitzàrem un Taller de matemàtiques a través de la dansa i la música. Aquest va resultar molt interessant i enriquidor, a més de divertit.Imatge
En primer lloc, Vicente Liern va realitzar una conferència on va exposar la seua experiència i evidencià de forma teòrica la relació inevitable entre la dansa, la música i les matemàtiques. Com la música depèn d’una sèrie de factors matemàtics que determinen el ritme, necessari i imprescindible per poder ballar i, fins i tot, com de vegades les matemàtiques requereixen de la dansa com a unitat de mesura per esbrinar el ritme principal en les melodies complexes amb molts ritmes i instruments. A més de l’aparició de figures geomètriques de forma natural en els moviments del ball. Sense cap dubte, va ser molt interessant i ens va preparar per a la sessió pràctica posterior a més de conscienciar-nos de l’aparició de les  matemàtiques al món que ens envolta. El que no sabíem és que els que anàvem a ballar i gaudir com a xiquets i xiquetes érem nosaltres. Tant alumnes com mestres vàrem participar i aprendre conceptes com són la densitat, la simetria, la gravetat, l’eix d’estabilitat, etc., relacionats amb la dansa contemporània i tradicional.
En definitiva, aquesta sessió ens va transmetre l’aspecte creatiu de les matemàtiques en manifestacions artístiques tan diverses e imprevisibles com són la música i la dansa. A més de fomentar competències humanes com són el treball en equip i la col·laboració amb les activitats que hi realitzàrem. En conclusió, com deia Claudi Alsina, “Les matemàtiques s’aprenen amb el cap, però s’ensenyen amb el cor”.

NO ESCRIC ÈGLOGUES 2013

El proppassat dijous, dia 21 de març, amb l’entrada de la primavera, Florida Universitària celebrà la jornada poètica d’aquest curs, amb el títol recurrent de “No escric èglogues”, en commemoració de la mort de Vicent Andrés Estellés, ara fa vint anys.

En el recital, organitzat des de la Unitat d’Educació i plantejat com a resultat d’aprenentatge de les assignatures Llengua espanyola per a mestres i Llengua catalana per a mestres per a la millora de la competència literària, participaren alumnes del 1r curs dels Graus d’Educació, així com alumnat de 2n curs i professorat de Florida, recitant i interpretant poemes i cançons d’Estellés, Miguel Hernández, Cristina Peri Rossi, Charles Bukowsky, Gioconda Belli, Jonny Cash, J. V. Foix, Federico García Lorca o Beatriu de Dia, entre molts d’altres; unes composicions que volgudament s’adscriuen a tres línies temàtiques concretes: la passió i l’erotisme, l’existència humana i els plaers de la vida quotidiana, i el compromís politicosocial.

En aquest sentit, tinguérem el plaer de sentir a Sonia Kuek, professora de la Universitat de València, qui va recitar un text del poeta palestí Mahmoud Darwish.

Des d’ací, volem agrair la participació i la implicació per part de l’alumnat, que ha fet possible, un any més, que el recital haja sigut un èxit; i esperem que acabe consolidant-se com l’esdeveniment poètic anual de la nostra universitat.

Imatge

 

L’ESCOLA DE MESTRES D’AKOE COMENÇA A CAMINAR

En aquestes línies volem informar-vos de la imminent posada en marxa d’un nou projecte en el qual participa Florida Centre de Formació. Es tracta de l’ESCOLA DE MESTRES d’Akoe.

L’Escola de Mestres vol convertir-se en un espai d’encontre per compartir, intercanviar i fer créixer iniciatives que milloren l’acció educativa de mestres, llicenciats, educadors, desocupats, en actiu o que encara es formen. Volem convertir-nos en un punt de trobada ample, independent, compromés, que puga acollir gent amb la il·lusió de continuar aprenent.

El projecte ja ha estat  presentat en la darrera Assemblea d’Akoe i fent clic en la imatge de més avall podeu trobar el prezi utilitzat, on podreu consultar la informació més detallada sobre el projecte: el procés de gestació, els objectius, les activitats previstes…

Imatge

L’acte inicial tindrà lloc el proper 24 d’abril i s’hi donarà a conèixer l’ESCOLA DE MESTRES a la comunitat educativa i a la societat. A més, s’aprofitarà l’esdeveniment per fer la presentació del llibre Ser mestres del segle, competents o inadaptats una investigació feta per mestres, alumnat i famílies d’escoles cooperatives.

També s’està treballant per organitzar l’Escola d’Estiu del 2013 que es realitzarà al mes de juliol.

Cal dir que, des de la Unitat d’Educació, hem col·laborat des de l’inici en la gestació d’aquest projecte. I que, a partir d’ara, intentarem mantenir-vos informats de les seues activitats, a través del bloc d’educació o en les properes reunions de la Unitat. Però, sobretot, esperem comptar amb les vostres propostes i suggeriments i la vostra col·laboració activa per tirar endavant aquest projecte ben engrescador.

Us esperem amb goig en la seua presentació.

ENS ENDINSEM AL MÓN DE CRISTINA POUS (3)

Novament, i com a últim post, reprenem la intervenció d’aquesta alumna de Florida Universitària que està cursant la doble titulació i ens ofereix les seues reflexions. Aquesta vegada giren al voltant de l’arribada a la fi dels seus estudis de magisteri i valora tot allò que ha rebut de la seua època universitària.

 

Reflexions al final del camí (part III)

 

<< Magisterio en sí, no significa estar en una escuela sino que actualmente puede formar parte de distintas alternativas de aprendizaje no formal, como por ejemplo:

–  Centros educativos (públicos, privados, cooperativas de enseñanza).

– Servicios educativos en centros socioculturales, aulas hospitalarias, centros de acogida, penitenciarios, etc.

–  Servicios y programas de atención a la 1º infancia dirigidos a dar soporte a familias.

– Diseño de servicios de ocio y cultura dirigidos a niños/as: ludotecas, bibliotecas infantiles, museos.

–  Servicios educativos de soporte a la escuela.

–  Empresas que elaboren material didáctico. […]

 

Tanto la docencia como los futuros docentes, conocemos nuestras debilidades: Anti-poder, aparente falta de cohesión, percepción externa deformada con una visión ultra-crítica radical. No obstante, aquello que nos fortalece son nuestros puntos fuertes: Voluntariedad, compromiso, esfuerzo, conocimientos, praxis experiencia, profesionalidad, trabajo en equipo, concepción abierta de la escuela, identificación con los intereses y necesidades del alumnado y sus familiares. Ante esto, persiste la difícil contestabilidad.

Después de cuatro años, he aprendido que una universidad abierta tiene que ser capaz de enriquecerse tanto de sus investigaciones y trabajo interno, como de su propio entorno. Así, como ser capaz de dejar entrar expertos y experiencias externas que nos puedan enriquecer mucho más en el conjunto. Por ello, tengo muy presente las conferencias, congresos, exposiciones cooperativas y visitas para ver ejemplos prácticos en diferentes centros educativos y sociales. Así como en la relación con otras universidades

Debo reconocer, que este entorno es el mejor espacio en el cual me podría identificar. Personalmente, he descubierto una profesión que seguramente va a marcar en mí, una nueva vida positivamente. Además, he podido conocer amistades y futuras/os profesionales con las que compartir: aficiones, y una misma idea: “Dedicarnos a la enseñanza”

Finalmente, deciros “NO TENGAIS MIEDO”, en mi universidad he aprendido a superar mis propios errores. Cuando entré pensé que me iban a dar recetas mágicas para todo, pero en estos cuatro años he aprendido a ser competente, lo que significa ser capaz por mí misma de enfrentarme a las adversidades. >>

Amb aquesta reflexió tanquem l’aportació de l’alumna d’infantil i primària, Cristina Pous, desitjant que el seu últim curs d’infantil finalitze molt positivament i enviar-li des de la Unitat d’Educació molta energia per a l’any vinent.

Molta sort i a complir els teus somnis.

 

 

Polígons i angles

La unitat didàctica «Polígons i angles geomètrics», de l’assignatura Matemàtiques per a mestres, l’hem volguda fer aplicant laprenentatge constructivista, és a dir, d’una manera significativa i vivencial i demostrar que és una metodologia aplicable a qualsevol exercici o matèria. Només cal tindre una actitud oberta, col·laborativa i creativa i, de sobte, les alternatives a l’ensenyament tradicional fan aparició i se’ns obri un món de possibilitats didàctiques.

Amb aquesta intenció, vàrem reservar el tatami del gimnàs per fer allí la sessió de matemàtiques, amb la corresponent sorpresa dels més incrèduls.  Un dia abans, vàrem dir als companys i les companyes, que aniríem al gimnàs; així podien prepar-se la roba adequada si volien (no fora cas que per dur un mitjó foradat no volgueren fer l’activitat o els fera vergonya).

Arribat el moment, anàrem tota la classe cap al tatami. Estàvem ficant en pràctica el discurs educatiu que més ens agrada com a alumnat i també per a quan siguem mestres.

Després de descalçar-nos, vàrem fer equips per treballar més còmodament. La intenció estava clara, utilitzar el nostre propi cos com a recurs didàctic per entendre les matemàtiques.

Donàrem les indicacions de l’activitat i començàrem a fer polígons «humans»: un quadrat, un pentàgon, ara un polígon irregular… Una vegada estava el polígon format, se’ls explicava la teoria i, mentrestant, l’alumnat ho podia comprovar per ell mateix. A més de ser divertit, l’alumnat tenia la motivació que formava part de tot allò.

No hem d’oblidar que d’aquesta manera no sols expliquem la teoria, també és una metodologia que afavoreix l’aprenentatge de competències transversals, com ara la cooperació entre tots i totes. El fet que siga una activitat on físicament hi ha contacte entre l’alumnat, ens permet treballar la confiança amb el propi cos, observar els complexos i les pors, que com a tutors i tutores podrem tractar més endavant, per no parlar-ne de com l’activitat grupal amb contacte físic crea germanor entre el grup, i s’hi forma un vincle afectiu més fort.

Redactat per: Arantxa García Vázquez

2n B Grau de Mestre d’Educació Primària Florida Universitària

ImatgeImatge