FLoCo: ESTUDIANTS INTERNACIONALS

Dijous i divendres passat vam rebre a Florida Universitària un grup d’alumnat i professorat del Màster de Didàctica de l’Anglés com a Llengua Estrangera (TEFL) de la Facultat d’Humanitats de la Universitat de Coventry al Regne Unit encapçalat per la doctora Marina Orsini.
Aquesta trobada s’inscriu dins la col·laboració entre totes dues institucions en el marc de la investigació de la docència de l’alumnat universitari i l’impacte de les noves tecnologies a més de la formació contínua del professorat d’anglés com a llengua estrangera. Aquesta iniciativa ha estat anomenada FLoCo.
Durant la jornada de dijous, l’alumnat visitant va estar acompanyat pel professor de la unitat d’Educació Abraham Cerveró i el nostre alumnat de 3r de la menció d’anglés del grau de Mestre/a en Educació Primària. Durant tot el matí el grup va observar i participar a diverses classes d’anglés de Batxillerat, Cicles Formatius, Universitària i Escola d’Idiomes.
Divendres, alumnat i professorat local i visitant va participar en una sessió de reflexió sobre diversos aspectes claus a l’ensenyament i aprenentatge de llengües en diversos contextos geogràfics.
Aquesta cooperació cristal·litzarà en diversos estudis que es presentaran pròximament al congrés internacional Unicollaboration.
IMG_20180413_123944
Més info: acervero@florida-uni.es

PROYECTO TALIS

El pasado viernes 27 de mayo se celebró en la Facultad de Filología de la Universidad de Valencia un encuentro organizado por la asociación PROYECTO TALIS sobre Innovación Educativa y Creatividad. Con el título Redes para la Solidaridad, la jornada fue motivo de reunión para compartir y mostrar los diversos proyectos que se vienen realizando por esta asociación en el ámbito educativo, con el fin de combinar la enseñanza de lenguas extranjeras con una educación en valores a través de propuestas novedosas y transfronterizas. Así mismo, la asociación TALIS está comprometida con la ayuda al desarrollo en países en los que, muchas veces, la falta de recursos e infraestructuras deficientes imposibilitan que el alumnado local disponga de los recursos mínimos que les permita recibir una educación garante de oportunidades reales y dignas.

redes_solidaridad_talis2

El encuentro de la asociación TALIS fue una oportunidad magnífica de conocer otras formas de compromiso educativo, y de comprobar que con imaginación y voluntad podemos ofrecer una educación de calidad y acorde a las necesidades de nuestro siglo.

Por parte de Florida Universitària y con el propósito de poder implementar en un futuro próximo experiencias similares en nuestro centro, asistieron Pilar Alberola (palberola@florida-uni.es), profesora de inglés, y alumnado de la especialidad.

RECITAL POÈTIC "NO ESCRIC ÈGLOGUES" 2015

Finalment, a pesar d’algunes dificultats organitzatives, ahir de vesprada en el Saló d’Actes, Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Cristina Peri Rossi, el recentment desaparegut Eduardo Galeano, Virgilio Piñera o Isabel Garcia Canet, entre altres, visitaren Florida i prengueren vida a través de les veus de l’alumnat de 1r curs dels Graus d’Educació. Els i les estudiants hi participaren no solament amb la recitació de poemes (en valencià, castellà i francés) sinó també realitzant l’acompanyament musical d’alguns dels textos, com a tècnics de so, fotògrafs, i ajudants de direcció del recital. Hem creat, a més a més, una xarxa cooperativa audiovisual per a confeccionar, amb les gravacions i fotografies realitzades per l’alumnat durant els assajos i la celebració del recital d’enguany, un vídeo-resum que presentarem més avant.
«No escric èglogues» és una iniciativa de les assignatures de Llengua espanyola i Llengua catalana per a mestres, amb l’objectiu de fomentar la competència comunicativa i l’educació literària en la formació de futurs i futures professionals de l’ensenyament. Enguany ha sigut una experiència significativa en l’aprenentatge de la llengua i la literatura i ha servit per a perpetuar el gust per la lectura i el goig per compartir el que fa sentir la lectura.
Enhorabona als participants i gràcies als assistents!
Ja esteu un poc més a prop de ser mestres competents.
Més informació: Jeroni Méndez i Anna Chover.

FUNCIONS DE LA LITERATURA

“…Literatura, per què hem d’estudiar Literatura?- preguntà l’estudiant en to desafiant- bona pregunta- li -digué el mestre, després d’una estoneta i en cara d’ofés li respongué… “
Tractarem d’esbrinar eixe “per què?”, des d’una anàlisi objectiva i il•lustrant amb exemples tot allò al que ens referirem, per a tractar de resoldre la qüestió. Hem ordenat les funcions de la Literatura basant-nos en el nostre propi criteri, no per un ordre d’importància sinó més aviat per un ordre cronològic, a mesura que es van assolint cadascuna de les funcions dins d’un ordre natural, maduratiu, lògic… al mateix ritme que ens fem lectors.

llibre

Així, la primera funció que la Literatura acompleix, és la de servir com a base per a l’aprenentatge a través de la lectura. Lògicament, cal començar per poder llegir i escriure. Necessitem d’una Literatura que ens ajude, ens estimule i ens facilite l’aprenentatge dels codis comunicatius i culturals que hem de fer servir la resta de la nostra vida.
Seguidament, la funció d’autoexpressió i autoconeixement. Una vegada ja dominem (a nivell usuari) els codis lingüístics, el primer que fem a l’escola és fer redaccions dels fets més quotidians. “Fes una redacció de les teues vacances d’estiu…” Tots, alguna vegada en la vida ens hem vist davant d’un full en blanc i en aquest exercici com a repte. També comencem a conéixer-nos fent els primer diaris personals i escrivint les nostres primeres cartes… Tan practicat per alguns, que ho han convertit en gènere literari.
llibre3
La funció que fa referència a la imitació de la realitat és capital. Tant com a espill que ens enfronta a realitats de les quals no som conscients, com a denúncia, protesta o constatació del nostre món. Així com a divulgació de realitats que en cap altre entorn (no literari) no tindrien cabuda.
Sense dubte, una de les funcions més destacables de la Literatura és el fet que suposa ser una font per a la imaginació. Tots els tipus de personatges, escenaris, trames, etc. es poden donar en la Literatura. El temps també pot trencar el seu esquema lineal, tant si és un temps passat com si ho és futur… o la barreja d’aquests. Tot sota l’imperi de la imaginació. I no només en la imaginació de l’autor, sinó que el lector també hi afegeix la seua part. L’exemple més evident és quan hi ha una descripció d’un personatge: per molt detallada que aquesta siga, cada lector imagina eixe personatge de forma diferent. Aquest és, al nostre parer, un dels grans avantatges que la Literatura té front altres formes d’expressió com el llenguatge audiovisual. La majoria de vegades, una pel·lícula ens defrauda respecte al seu llibre, no ens agrada el protagonista, o la seua veu, o els escenaris… simplement, ens ho havien imaginat d’altra manera. La nostra imaginació ho fa millor.
llibre2
Respecte al coneixement i accés a l’experiència com a funció de la Literatura ens remetem a les paraules d’Emili Teixidor: “els llibres són la memòria del món…” o “gràcies als llibres podem parlar amb els morts…”, del seu llibre La lectura i la vida. Creiem que no cal afegir molt més.
Fins ací tots en veiem beneficiats per la Literatura, però què passa amb aquells que fan la literatura? Els escriptors, poetes, filòsofs, etc… artistes creadors que fan ús de la literatura per a crear les seues obres. Cercant bellesa, provocació, inquietar…o el fet artístic en si mateix. Com a artista, cercant el goig de crear (com un Déu) i així ,d’alguna manera, transcendir la seua existència i assolir la immortalitat, com alguns poetes afirmen.
Per últim, la funció que considerem més important, és la de la Literatura com a font de plaer. Aquesta funció té un caràcter transversal respecte a totes les esmentades anteriorment. Llegir, del llatí “gaudire”… és broma! Però així hauria de ser. Gaudir del temps d’oci invertit, viscut amb intensitat i amb el màxim grau d’enriquiment personal. Necessitem gaudir de la Literatura des de xicotets fins a l’última paraula que llegim, eixa és la funció més potent, seductora i addictiva que ens aporta la Literatura.
Germán Sánchez Guerrero. Catarroja, 2015.
2n B Grau de Mestre/a en Educació Primària

llibre4

XV Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Didàctica de la Llengua i la Literatura

La setmana passada va tindre lloc a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València i també a la Universitat Politècnica de València el XV Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Didàctica de la Llengua i la Literatura: Reptes en l’adquisició de les literatures i de les llengües en l’era digital, amb els objectius de compartir sabers i experiències; estimular una docència innovadora; establir vincles professionals entre els especialistes de l’àrea de Didàctica de la Llengua i la Literatura de tots els nivells educatius; i difondre les investigacions, activitats i propostes d’interés acadèmic, social i professional associades a l’àmbit de l’educació literària més actuals.
En aquest congrés han participat des de Florida Universitària, i com a membres del grup d’investigació «Educació literària, cultura i societat», els professors Francesc Rodrigo i Jeroni Méndez, amb dues comunicacions sobre la metodologia del treball per projectes en la formació literària dels estudiants dels Graus d’Educació i sobre educació literària i adaptació de clàssics medievals a les aules, respectivament.
20141119_141853
sedll

JORNADA SOBRE ELS PROJECTES LINGÜÍSTICS DE CENTRE

El dijous 7 de febrer tingué lloc a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València la Jornada sobre els Projectes Lingüístics de Centre en el marc del plurilingüisme. El motiu d’aquesta jornada va ser reflexionar al voltant els projectes lingüístics de centre com a promotors per a aconseguir que l’alumnat tinga una competència lingüística igual en valencià i castellà i un domini funcional de l’anglès en acabar l’escolarització obligatòria.

Fins allà s’aplegaren alguns responsables dels equips directius de centres educatius valencians, així com una representació dels membres de l’Àrea de Coneixement de Llengües de Florida Universitària,  convidats pel Degà de la Universitat de València, Manuel Monfort, per tal de buscar resposta a la problemàtica que suposa el canvi en els models d’aplicació dels programes lingüístics amb la implantació del Decret 127/2012. Imatge

Les intervencions dels ponents es realitzaren en dues vessants complementàries: d’una banda, la professora de la Universitat de València i directora de la UEM-UV (Unitat d’Ensenyament Multilingüe), Maria Conca féu una exposició molt diàfana dels avantatges d’un ensenyament plurilingüe, fent especial menció, però, de la necessitat imperant de defensar l’aprenentatge del valencià, en tant que és la llengua minoritària i minoritzada al nostre territori; així, la seua proposta fou la de fonamentar la vertebració del model lingüístic en la llengua pròpia i no pas al contrari, ja que la presència social del castellà és molt superior.

D’altra banda, el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, centrà la seua exposició en qüestions tècniques referides a la burocràcia que envolta la tria dels nous models lingüístics als centres, a més de fer un repàs general de la tasca d’assessorament que ha desenvolupat en els darrers anys, i que continua més activa que mai en l’actualitat, l’organització que representa.

En el torn obert de paraules, oImatgen els assistents pogueren intervindre, fou unànime l’agraïment a la Universitat de València pel fet de crear espais de debat obert on poder compartir les incerteses i donar-los solucions, o almenys una mica de claredat, així com la tasca d’aproximació a la societat que ha fet la institució, concretament al món de l’educació.