“…Literatura, per què hem d’estudiar Literatura?- preguntà l’estudiant en to desafiant- bona pregunta- li -digué el mestre, després d’una estoneta i en cara d’ofés li respongué… “
Tractarem d’esbrinar eixe “per què?”, des d’una anàlisi objectiva i il•lustrant amb exemples tot allò al que ens referirem, per a tractar de resoldre la qüestió. Hem ordenat les funcions de la Literatura basant-nos en el nostre propi criteri, no per un ordre d’importància sinó més aviat per un ordre cronològic, a mesura que es van assolint cadascuna de les funcions dins d’un ordre natural, maduratiu, lògic… al mateix ritme que ens fem lectors.
Així, la primera funció que la Literatura acompleix, és la de servir com a base per a l’aprenentatge a través de la lectura. Lògicament, cal començar per poder llegir i escriure. Necessitem d’una Literatura que ens ajude, ens estimule i ens facilite l’aprenentatge dels codis comunicatius i culturals que hem de fer servir la resta de la nostra vida.
Seguidament, la funció d’autoexpressió i autoconeixement. Una vegada ja dominem (a nivell usuari) els codis lingüístics, el primer que fem a l’escola és fer redaccions dels fets més quotidians. “Fes una redacció de les teues vacances d’estiu…” Tots, alguna vegada en la vida ens hem vist davant d’un full en blanc i en aquest exercici com a repte. També comencem a conéixer-nos fent els primer diaris personals i escrivint les nostres primeres cartes… Tan practicat per alguns, que ho han convertit en gènere literari.
La funció que fa referència a la imitació de la realitat és capital. Tant com a espill que ens enfronta a realitats de les quals no som conscients, com a denúncia, protesta o constatació del nostre món. Així com a divulgació de realitats que en cap altre entorn (no literari) no tindrien cabuda.
Sense dubte, una de les funcions més destacables de la Literatura és el fet que suposa ser una font per a la imaginació. Tots els tipus de personatges, escenaris, trames, etc. es poden donar en la Literatura. El temps també pot trencar el seu esquema lineal, tant si és un temps passat com si ho és futur… o la barreja d’aquests. Tot sota l’imperi de la imaginació. I no només en la imaginació de l’autor, sinó que el lector també hi afegeix la seua part. L’exemple més evident és quan hi ha una descripció d’un personatge: per molt detallada que aquesta siga, cada lector imagina eixe personatge de forma diferent. Aquest és, al nostre parer, un dels grans avantatges que la Literatura té front altres formes d’expressió com el llenguatge audiovisual. La majoria de vegades, una pel·lícula ens defrauda respecte al seu llibre, no ens agrada el protagonista, o la seua veu, o els escenaris… simplement, ens ho havien imaginat d’altra manera. La nostra imaginació ho fa millor.
Respecte al coneixement i accés a l’experiència com a funció de la Literatura ens remetem a les paraules d’Emili Teixidor: “els llibres són la memòria del món…” o “gràcies als llibres podem parlar amb els morts…”, del seu llibre La lectura i la vida. Creiem que no cal afegir molt més.
Fins ací tots en veiem beneficiats per la Literatura, però què passa amb aquells que fan la literatura? Els escriptors, poetes, filòsofs, etc… artistes creadors que fan ús de la literatura per a crear les seues obres. Cercant bellesa, provocació, inquietar…o el fet artístic en si mateix. Com a artista, cercant el goig de crear (com un Déu) i així ,d’alguna manera, transcendir la seua existència i assolir la immortalitat, com alguns poetes afirmen.
Per últim, la funció que considerem més important, és la de la Literatura com a font de plaer. Aquesta funció té un caràcter transversal respecte a totes les esmentades anteriorment. Llegir, del llatí “gaudire”… és broma! Però així hauria de ser. Gaudir del temps d’oci invertit, viscut amb intensitat i amb el màxim grau d’enriquiment personal. Necessitem gaudir de la Literatura des de xicotets fins a l’última paraula que llegim, eixa és la funció més potent, seductora i addictiva que ens aporta la Literatura.
Germán Sánchez Guerrero. Catarroja, 2015.
2n B Grau de Mestre/a en Educació Primària
