Avui, dijous 19 de maig la classe de 1r CFGS en Educació Infantil ha obert les portes del Laboratori Didàctic a l’equip d’educadores del Centre d’Educació Infantil Dinoschool, que han vingut a realitzar un taller vivencial sobre educació emocional.
Això de les emocions és tot un món! Reconèixer com em sent, per què em sent així, demanar ajuda als altres i trobar possibles solucions a allò que ens passa no és gens fàcil, no…no és senzill per als infants…ni molt menys per als adults! De fet, mots de nosaltres necessitem re-educar les nostres emocions, ja que la majoria hem aprés a reprimir-les, o a no gestionar-les adequadament, esclatant en un moment poc oportú o amb qui menys ho mereix.
També hem parlat de respecte, i ho hem fet des d’una pràctica vivencial, en la que els nostres alumnes han adoptat el rol de xiquets/es jugant al pati i d’altres el d’educadors/es que anaven per darrere a sonar-los els mocs. Ai!! –cridaven quan els agafaven per darrere sense esperar-ho.
Com us heu sentit?-els hem preguntat després de la pràctica. M’he sentit envaïda -ha dit una alumna-. No m’agrada que em toquen sense el meu permís, amb brusquedat i que em torquen amb el mateix mocador que altres companys/es. Als adults no ens agrada, però, per algun motiu ho fem molt freqüentment amb els infants.
La segona pràctica que s’ha realitzat ha consistit en donar el berenar. Per parelles, uns als altres s’han empapussat amb iogurt, però ho havien de fer com al menjador de l’escola. -De pressa! Que no tenim temps! Aquest nen no vol menjar…com que no? Ho ha de fer!- són expressions que tots i totes hem escoltat als menjadors. Finalment, amb la cara bruta i la moral baixa, hem parlat de com ens hem sentit: «atabalada», «incòmoda», «angoixada», «frustrada» «forçada» «impotent», «desesperat», «embotida»… ¿Penseu que açò és humà? No, per descomptat que a nosaltres, els adults, no ens agrada que ens tracten malament. Aleshores, ¿per què hauríem de fer-ho als infants? ¿Per què no ens ajupim a la seua altura i els preguntem si volen menjar, si ens deixen netejar-los els mocs, canviar-los el bolquer…?
Com deia Mar Romera, els infants no aprenen allò que diguem, aprenen la manera en què ho diguem, la manera en què ens relacionem amb ells i amb els altres… ens aprenen a nosaltres.
Tenim molt clar que la manera en què orientem la formació del nostre alumnat no és per a l’empresa, sinó AMB l’empresa. Per aquest motiu cada vegada som més conscients de la importància de generar espais de trobada com aquests entre el centre formatiu i els centres de treball, valorant la necessitat de definir quines són les competències que el nostre alumnat ha d’adquirir per realitzar un bon acompliment professional.
Gràcies a Paola de la Cruz, Majo i Paz per ajudar-nos a formar a grandíssims educadors i educadores. Us esperem molt prompte!
Si vols saber-ne més, contacta amb:
Andrea Pons, apons@florida-uni.es
