A menudo, no se le da la importancia que debería a las emociones. Sin embargo, forman una parte imprescindible de la vida. En ocasiones se apoderan de nuestros actos, nos impulsan o nos retienen a lo largo del trayecto, iluminan u oscurecen nuestro camino pero siempre nos acompañan.
¿Quién no ha tenido que lidiar con sus emociones para continuar y crecer como persona?
Porque, aunque como dijo Descartes “Pienso, luego existo”, antes siento. Por ello, debemos ir más allá del pensamiento y educar con el corazón.
Desde Florida Universitària, el alumnado de 4º de Educación Infantil decidimos avanzar directamente de las reflexiones de Daniel Goleman a las prácticas de Maika Pardo, especialista en educación e inteligencia emocional.
No bastaba con saber que, como maestros y maestras de la etapa más culminante en el desarrollo de las personas, hemos de ser emocionalmente equilibrados para mejorar nuestra vida personal y profesional, teníamos que sentirlo.
Para ello, Maika nos brindó una serie de recursos y actividades con las que educar las emociones que aprendimos de la mejor manera, formando parte de ellas.
Aprendimos por parejas a valorar nuestro aprecio por nuestros compañeros y compañeras dibujándonos mutuamente mediante todas nuestra habilidades artísticas, intentando sorprender i evitar la decepción con nuestro retrato.
Reconocimos cualidades que no apreciamos a simple vista, cerrando los ojos y guiándonos por el rostro de nuestros compañeros y compañeras mediante el tacto de nuestras manos.
Y finalmente, viajamos a otro lugar prestando atención a nuestro oído y abriendo nuestra mente a las palabras de Maika. Transformando el aula en un lugar donde relajarnos y olvidar las presiones que en muchas ocasiones ese mismo ambiente nos puede generar.
Aunque en ocasiones no resulte fácil de comprender, al abrir los ojos nos descubrimos a nosotros/as mismos/as y nos vemos reflejados en los y las demás como un espejo que nos ofrece lo que transmitimos y muestra nuestras competencias, fortalezas y capacidades. No es tan importante detectar en qué podemos mejorar si olvidamos qué nos hace destacar. Hemos de conocernos y aventurarnos sin miedo a reconocernos en otras personas.
Categoría: Educación
¿Animal o vegetal? ¡No, hongo!
¿Sabíais que uno de los seres vivos más grandes del mundo se extiende a lo largo de 9 km2 de un bosque de Oregón y tiene 2.500 años? No es un animal, ni una planta; es un hongo! Andrew P. MacCabe, científico del CSIC, salió de su laboratorio para venir a Florida y contar a los estudiantes de Educación de cuarto de primaria sobre estos desconocidos organismos que, según nos demostró, forman parte de nuestras vidas.
Todos reconocimos en clase que los champiñones y los deliciosos níscalos que crecen con las lluvias del otoño (cuando llueve, claro) son los hongos más conocidos. También nos dimos cuenta de que, como las setas no se mueven, pensamos que son plantas. Sin embargo, los científicos averiguaron no hace mucho que los hongos no pertenecen al reino vegetal y que, por si fuera poco, se parecen más a los animales. Fue así como las más de 70.000 especies de hongos descritas hasta la fecha se ganaron por derecho ser clasificadas en un grupo propio: el reino de los hongos.
Los hongos se extienden por todos los rincones del planeta: viven en el mar, el desierto y la montaña. Hay algunos que crecen en la paja, los hay que se comen los corales y otros nuestros pies (pie de atleta). A otros hongos nos los comemos nosotros untados en el pan en forma de queso roquefort o de camembert, y los hay que, como las levaduras, nos permiten elaborar alimentos tan imprescindibles como el pan, el vino o la cerveza. La aplicación de los hongos en medicina ha resultado igualmente crucial para el devenir de la humanidad: el descubrimiento del primer antibiótico por Ian Fleming en 1928 salvó miles de vidas durante la Segunda Guerra Mundial y hoy seguimos combatiendo las infecciones gracias a este y otros antibióticos facilitados por estos organismos microscópicos.
El Dr. MacCabe nos habló sobre las aplicaciones más recientes de los hongos a una industria que alcanzará 7 billones de dólares en 2013: la fabricación de enzimas, unas proteínas que catalizan reacciones químicas y que, entre sus múltiples y variados usos, sirven para clarificar zumos, fabricar piensos y detergentes, preparar quesos y vinos, y hasta tratar jeans envejecidos y ropa de cuero. Agradecemos mucho la visita de Andrew a Florida y su esfuerzo por traer la ciencia del laboratorio a las aulas, y esperamos que pueda venir a contarnos más cosas interesantes en otras ocasiones.
Mavi Corell Doménech
I JORNADA INTERNACIONAL DE DIVERSITAT EN FLORIDA UNIVERSITÀRIA
En un món tan divers com és aquest on la diferencia resulta la característica sociocultural per excel·lència i la construcció de la ciutadania depèn en bona mesura del context escolar i educatiu, les mirades tornen a centrar-se en l’escola. Però què paper ha de jugar l’educació, el context educatiu i la comunitat escolar, davant la diversitat i la complexitat? Com podem actuar per contribuir a la construcció de ciutadans que s’adeqüen a un entorn tan dinàmic i divers?
La resposta passa per comprendre què es la diversitat, desconstruir el concepte i acabar amb els tòpics.
Nosaltres volem participar en aquesta tasca i, per tant, els pròxims dies 17 i 18 d’octubre t’oferim la possibilitat de assistir a la I Jornada Internacional de Diversitat que esdevindrà al nostre centre universitari.
Tractarem de la mà d’experts a l’àmbit educatiu i sociològic diversos conceptes com són la diversitat cultural i funcional, el gènere i la sexualitat. A més, compartirem diverses experiències i bones pràctiques molt enriquidores i esclaridores per a la nostra formació humana i professional.
T’anime a que t’inscrigues i formes part d’una jornada tan especial com es aquesta tant pel tema que aborda com per les persones que ho fan possible.
Per a més informació, pots accedir al següent enllaç: http://direduca.florida.es/programa.html
VISITA INTERNACIONAL: UNIVERSIDAD DE DEBRECEN
En estos días nos visita Katalin Ábrahám, profesora del Departamento de Sociología y Políticas Públicas de la Universidad de Debrecen (Hungría). Además de su actividad docente Katalin tiene experiencia en la gestión y desarrollo de proyectos Europeos, siendo sus principales líneas de investigación la educación para adultos y las políticas de empleo.
Su visita es fruto del contacto que el pasado mes de marzo se estableció por primera vez con la Universidad de Debrecen, y por el que profesoras de la Unidad de Educación realizaron una estancia de docencia con una duración de quince días en esta universidad.
Durante su estancia Katalin Ábrahám ha impartido clases en las Unidades de Educación y de Turismo, para compartir con los estudiantes aspectos relacionados con la cultura, la educación y la sociedad Húngara.
LEARNING JOURNAL
Una part molt important de l’aprenentatge sempre ha sigut la assimilació i conscienciació del propi aprenentatge i evolució per part de l’aprenent. El nostre alumnat ho té clar, però son conscients del seu propi aprenentatge?
Fa un mes, l’alumnat de 4rt d’Educació ho vàrem comprovar. Participàrem en una activitat grupal a les nostres respectives classes on recordàrem y posar en comú totes les experiències educatives que havíem viscut a Florida Universitària de la mà dels nostre professorat.
Va ser un experiència molt profitosa on poguérem tornar enrere per compartir records, opinions i valoracions. Un espai en el qual, mitjançant el diàleg obert i el treball grupal, recopilàrem tot allò que consideràrem important per a la nostra formació i aquelles competències que desenvolupàrem al llarg d’aquests anys.
A més, tinguérem la sort d’intercanviar els nostres punts de vista amb les diverses perspectives de les nostres companyes i companys del curs d’Adaptació al Grau, veritables mestres amb vivències diferents que aportaren les seues crítiques positives i negatives respecte al nostre model. Crítiques constructives que tindrem en compte i ens ajudaran a créixer com a persones i futurs i futures mestres .
Resulta graciós veure com qui va ser el nostre gran enemic, l’innomenable Projecte Integrat, avui forma una part molt important de les nostres vides i ho acceptem com a tal. Com aquelles inseguretats s’han convertit en noves fortaleses, com aquelles errades ara son aprenentatges i com aquells problemes i conflictes impossibles no pareixen tan complexos quan tornem la vista enrere. Per què com diu la dita, l’experiència és un grau.
ACABA EL CURSO Y COMIENZA EL VERANO
Tras un largo curso lleno de todo tipo de situaciones y emociones vividas, llegamos al final de una etapa. Un año que por primera vez acaba con las graduaciones de la promoción del Grado de Maestros/as en Educación Infantil y que se despide de gran parte de este alumnado. Felicidades.
Por otro lado, llega el calor que anuncia las vacaciones de verano, tanto para alumnado y profesorado como para el resto los/las trabajadores/as de Florida Universitària, es decir, para esta comunidad que día a día crece y evoluciona con el tiempo.
Somos conscientes de lo ansiado que resulta este momento. El alumnado de primero deseará comenzar su nuevo proyecto de verano, crear sus vacaciones ideales. Mientras en segundo evitarán las páginas web para centrarse en la riqueza del paisaje y la diversidad del entorno. No obstante, el alumnado de tercero quizás aprovechará el tiempo para relajarse, crear y resolver sus problemas reales.
Por ello, no queda otra que despedirse y desearos a todos y todas que disfrutéis, descanséis y logréis aquello que os planteéis para volver y retomar un nuevo curso lleno de energía y vitalidad.
Os esperamos con los brazos abiertos!
CONCURS PI 2013
El passat dijous dia 13 de juny, es va celebrar la tercera entrega de premis del concurs de Projecte Integrat amb la presentació de dos noms propis a Florida Universitària: Anna Chover, amb el seu encant incomparable, i Adrián Broz, amb el seu humor experimentat.
Tots els i les assistents, igual que molts alumnes que no hi eren presents, hem dedicat molt de temps durant tot l’any per a dur endavant el nostre projecte. Un projecte que ens ha canviat al llarg dels anys, que ens ha fet més conscients de la realitat i ens ha convertit en alumnes de futur. Un alumnat qualificat per a resoldre conflictes i treballar en equip de forma creativa i innovadora i, sobretot, compromesos amb la nostra tasca. Som mestres i hem de ser conscients de la importància del nostre ofici, perquè tenim el futur a les nostres mans.
Tots els equips han fet tot allò possible i s’han implicat de valent treballant per a crear la seua escola ideal a 1er, per a configurar recursos i tractar la riquesa de la diversitat, atendre-la i apreciar-la a 2n i, fins i tot, per a actuar en un centre i “resoldre un problema real” o millorar tot allò possible a 3er. Ha sigut una vivència inoblidable des de l’alumnat de 1er, que ha gaudit per primera vegada d’aquesta experiència, tan enriquidora, fins a l’alumnat de 3er, que espera romandre al cor de tots els xiquets i xiquetes dels centres on ha desenvolupat el seu projecte. Cal agrair l’oportunitat que ens ha ofert aquest projecte, el professorat que ens ha recolzat en tots els moments i han treballat amb la nostra il·lusió i l’alumnat, és clar, sense el qual tot açò no seria possible.
Aquest esforç ha tingut la seua recompensa. Va ser un moment molt emotiu i potser inesperat, hi havia una forta competència, atés que tots els projectes es trobaven fonamentats en els pilars d’un somni i de l’emoció, la força que mou el món. I encara que no tots vàrem guanyar, podem afirmar que tots ens sentírem guanyadors. En acabar, gaudírem d’una agradable vesprada amb un piscolabis i les actuacions d’Indefinits i Funkiwis, que s’ho passaren tan bé o millor a l’escenari que nosaltres i no ens deixaren indiferents.
Ara només queda gaudir de les vacances i esperar fins el pròxim any per a viure de nou aquesta experiència.
Moltes gràcies i una forta abraçada!
Florida participa a la Conferència Internacional “The Future of Education”
Durant els passats dies 13 I 14 de juny es va celebrar a Florència la IIIª edició de la Conferència Internacional “The Future of Education” amb una participació de més de 300 assistents d’un total de més de 70 països.
La conferència estava centrada en 4 blocs temàtics: “Innovative Teaching and Learning Methodologies”, “Studies on Education”, “Studies on Second Language Acquisition” i “E-Learning”. A més, hi havia una taula rodona sobre prevenció de fracàs escolar organitzada pels coordinadors del projecte stay@school.
Florida Grup Educatiu Cooperatiu, a través d’Enric Ortega, va participar amb la coordinació de la taula rodona sobre prevenció de fracàs escolar centrada en les metodologies didàctiques treballades al llarg del projecte stay@school i amb una presentació, dintre del bloc de “Metodologies d’ensenyament i Aprenentatge Innovadores” on es va presentar la proposta de la Unitat d’Educació Emprenedora de Florida “Using Key Competencies to Define a School’s Identity”.
Podeu trobar l’enllaç a la presentació ací: http://prezi.com/sz1oidzxfrtj/?utm_campaign=share&utm_medium=copy
I l’enllaç al programa de la Conferència ací: http://conference.pixel-online.net/foe2013/common/download/Conference_Programme.pdf
Xarrada amb Asindown
El passat dia 6 de juny de 2013, els i les alumnes de 1er del Cicle d’Educació Infantil hem participat en una activitat complementària de les assignatures Expressió i Comunicació i Desenvolupament Cognitiu i Motor. Aquesta consistia en una xerrada-col·loqui oferta pel Centro de Desarrollo Infantil y Atención Temprana Asindown (CDIAT), realitzada per dos professionals de la mateixa: Inma (directora del centre) i Cristina (fisioterapeuta pediàtrica).
A través d’esta xerrada-col·loqui se’ns ha explicat què és el Centro de Desarrollo Infantil y Atención Temprana Asindown (CDIAT), que sorgeix a partir de la Asociación Asindown però que atén a xiquets i xiquetes amb qualsevol tipus de patologia crònica o temporal o que tinga risc de patir-la. El CDIAT es planteja com a principal objectiu millorar la vida dels xiquets i xiquetes que acudeixen allí (derivats per pediatres, neurofisioterapeutes, escoles d’educació infantil…) i integrar-los en la societat fomentant la seua autonomia i evitant la discriminació, contribuint així a la consecució dels objectius que es proposen. A més ens han explica les funcions i els professionals que integren el CDIAT, quin és el procediment que se segueix a l’hora d’atendre cada cas, siguent els professionals que integren l’equip inter i multidisciplinar qui decideixen el nombre de sessions que requereix cada xiquet o xiqueta. Destacar el treball globalitzat de totes les àrees (llenguatge, socialització, desenvolupament motor, cognició, hàbits i rutines…) de la mateixa manera que es realitza a les escoles d’educació infantil amb la diferència que al CDIAT l’atenció és individualitzada i focalitzada en les potencialitats de cada xiquet/a a les diferents àrees d’intervenció. 
Altra idea clau és la col·laboració amb les famílies, la coordinació entre la família i el centre és crucial per a afavorir el creixement i desenvolupament dels xiquet i les xiquetes. U dels primers reptes que tenen que afrontar els professionals del CDIAT és transmetre confiança i seguretat a les famílies, ja que moltes d’elles no reconeixen i/o accepten el problema que té el seu fill o filla, dificultant d’esta forma la seua labor. Fins i tot també es donen casos en els quals les famílies que s’autoenganyen i acudeixen al centre solament “perquè el metge les ha derivades, però el seu fill/a no té cap problema”. Per a moltes famílies és molt dur saber que el seu fill/a té síndrome de Down (o altra patologia), que té certes característiques diferencials respecte a altres xiquets i xiquetes. En aquesta qüestió resulta crucial el paper dels professionals del CDIAT, donant suport i explicant-les el procés d’intervenció que van a realitzar amb el seu fill/a, donant pautes per a que en casa reforcen i així els progressos del xiquet o la xiqueta siguen patents. Els assoliments, tant per a les famílies com per a els propis xiquets i xiquetes, són una gran alegria, fins i tot de celebració, i és ací, quan ambdós es donen compte de tot el seu potencial.
Ara bé el treball del CDIAT i de la Asociación Asindown va més enllà afrontant desafiaments com la superació de la sobreprotecció familiar i social, la promoció de la màxima autonomia i la consecució de la integració social i laboral.
Per a finalitzar, aquesta xerrada ha sigut una gran experiència, ens ha obert els ulls respecte a l’educació i el gran treball que realitzen aquestes fundacions. Sense la seu labor moltíssims xiquet/es i fins i tot persones majors, no podrien haver avançat al seu desenvolupament ni sentir-se integrats. Amb col·laboracions de tots i totes podem fer feliços a aquests xiquets i xiquetes i a les seues famílies a superar l’adversitat. Exemple d’açò és la participació de les famílies a les sessions de treball del CDIAT, observant amb els seus propis ulls els avanços al procés de desenvolupament integral dels seus fills i filles a més de sentir-se partícips del mateix.
Si vols conèixer més:
Centro de Desarrollo Infantil y Atención Temprana Asindown (CDIAT)
C/ Poeta Jose María Bayarri, 6 Bajo 46014 València
Tlf: 96.383.42.98
http://www.asindown.org/index.php?option=com_content&view=section&id=5&Itemid=67
Les 3 Cs: Capacitats, competències i cor.
La vesprada del passat dimarts 4 de juny, es va celebrar al pati interior del Museu Comarcal de l’Horta Sud a Torrent, la xerrada amb Mª Mar Romera (presidenta de la Associació Pedagògica Francesco Tonucci.)
Tots i totes les assistents vàrem connectar des del primer moment amb Mar, sense cap dubte una formidable comunicadora que amb dosis d’humor ens va fer gaudir i comprendre la importància de la nostra professió. Una professió que en amb el pas del temps, en contraposició amb altres professions, ha evolucionat ben poc i s’ha vist atrapada sempre en una guerra metodològica on en compte d’integrar crítiques i acceptar diverses fórmules d’actuació, s’ha cercat una única fórmula absoluta i veritable.
La única forma de millorar és actuar amb sentit i una bona fonamentació, obertament i de forma crítica a través de la reflexió. “La veritat no existeix, és un reflex i canvia de forma”. Per això hem d’educar amb la pregunta i l’observació.
A l’aula trobem molta diversitat i ens aferrem a un model vertical i homogeni d’educació. Malgrat que nosaltres hem aprofitar la riquesa que suposa i ser com un bon jardiner que sap aprofitar i combinar diverses flors per crear un jardí meravellós.
Per a arribar a aquest punt; els docents hem d’estar preparats, tindre il·lusió i desenvolupar les nostres capacitats i competències personals i professionals. Personals en tant que, a nivell intrapersonal, hem de mantenir un equilibri emocional i mental i, a nivell interpersonal, hem de tindre unes habilitats socials i comunicatives. Professionals en tant que, hem d’aprendre i desaprendre adaptant-nos als nous temps i un món tant dinàmic com aquest on hem de saber fer, saber estar i saber ser. Perquè el nostre alumnat serà el l’eco d’allò que mostrem.
Com va dir Mar, segons Philippe Perrenoud hi ha 10 competències clau que han de tindre els i les docents: organitzar i dinamitzar situacions d’aprenentatge, gestionar els processos de aprenentatge, Elaborar i fer evolucionar els sistemes de diferenciació, implicar als alumnes en els seus aprenentatges i treball, treballar en equip, participació activa al centre, informar i implicar a les famílies, ús de TIC’s (utilitzar, interpretar i integrar la informació), afrontar deures i responsabilitat ètica de la professió i organitzar la pròpia formació continua. A més, hem de tindre un sisè i sèptim, el sentit del humor i el sentit comú.
Per altre costat, el seu proyecte de les 3 C’s es basa en pilars fonamentals a l’educació: la competència emocional, la competència física i motriu i el cor, és a dir, intel·ligència intrapersonal i interpersonal (Teoria de les 5 ments, Garnet), imaginació i emoció. Perquè no hi ha força més poderosa que la força de la emoció i la ilusió. Mai la raó pot vèncer-la i es fonamental a la docència.
En resum, allò més important i que va arribar directament a les nostres animes va ser la conclusió de que hem d’aprendre a viure amb il·lusió perquè “la nostra qualitat de vida determina la qualitat del nostre pensament i la qualitat d’una escola depèn de la qualitat de les vides que la conformen”.
